'Dobles vidas' i quatre crítiques més per a aquest cap de setmana

‘A LA VUELTA DE LA ESQUINA’

Un amor proletari en temps de capitalisme voraç

Entre els passadissos', el títol del relat en què es basa aquesta sensible i rigorosa pel·lícula, resulta una definició literal de l'univers que descriu. En el film de l'alemany Thomas Stuber tot gira al voltant d'un espai –el laberíntic interior d'un hipermercat– i dels personatges que l'habiten –els seus empleats– en una posada en escena coreogràfica feta de gestos repetits i cossos que es troben, s'esquiven o s'abracen en passadissos, cambres frigorífiques o al voltant de màquines de cafè. Continua llegint

'VULL MENJAR-ME EL TEU PÀNCREES'

Melodrama animat per adolescents

La ficció adolescent és l'últim refugi de la malaltia terminal com a motiu romàntic. A partir del manga del mateix nom, el director de sèries d''anime' Shin'ichirō Ushijima debuta en el llargmetratge amb 'Vull menjar-me el teu pàncrees'. Lluny de la imatge de 'gore' caníbal que suggereix, el títol empara un drama d'alt voltatge lacrimogen. La jove Sakura pateix del pàncrees, però només ha explicat que no trigarà a morir a en Boku, el noi callat i asocial de la classe. Continua llegint

'LO DEJO CUANDO QUIERA'

Comèdia amfetamínica amb més eufòria que ressaca

El cinema espanyol segueix nodrint-se dels grans èxits de taquilla de França i Itàlia per fer-ne versions apòcrifes adaptades amb més o menys fortuna a la idiosincràsia hispana. Després de 'Perfetti sconosciuti', adaptada per Álex de la Iglesia a 'Perfectos desconocidos', ara és el torn de 'Smetto quando voglio', és a dir, 'Lo dejo cuando quiera', en què el director Carlos Theron s'atreveix a escapar dels convencionalismes que han ofegat la comèdia comercial recent després del 'boom' d''Ocho apellidos vascos' a cop d'acudits gamberros, situacions irreverents i humor canalla. Continua llegint

'LA PROFESORA DE PARVULARIO'

Una mestra a la recerca del goig poètic

Tot i que hem identificat la sobredosi de bellesa com a síndrome de tipus psicosomàtic, la de Stendhal, la bellesa en si encara es manté com un dels grans interrogants filosòfics sense una resposta clara. Què és, d’on neix o com aconseguim percebre-la són les preguntes sobre aquest immens i esmunyedís concepte que centren la tesi de ‘La profesora de parvulario’, una pel·lícula de Sara Colangelo i 'remake' del segon film de Nadav Lapid, el director israelià que va guanyar l’Os d'Or de la recent Berlinale amb ‘Synonymes’. Continua llegint.

'DOBLES VIDAS'

L'eròtica i la retòrica de l'univers literari, segons Olivier Assayas

Després d’una pel·lícula com 'Personal shopper', que en molts sentits (cinematogràfics, narratius, filosòfics) se situa al límit de tot, la majoria de cineastes sentirien una sensació de buit a l’hora de decidir quin hauria de ser el pas següent. Però no Olivier Assayas. Ja fa anys –com a mínim, des de les bobines de cel·luloide 'intervingut' que posaven un epíleg esborronador a 'Irma Vep'– que el director francès acostuma a realitzar obres que es tanquen en un punt que sembla fer inviable la continuïtat, però que sempre troben una successora que els agafa el relleu de manera inesperada. Continua llegint