La Cubana obre el pis de les Teresines (les més bones veïnes) a Sitges

SitgesPer convertir el Miramar Centre Cultural de Sitges en el cor de La Cubana han calgut 20 camions i quatre mesos de feina. Centenars de sabates, perruques, vestits i attrezzo dels espectacles omplen, des d'aquest divendres, el que fins ara era un espai expositiu centrat en la pintura i que, arran de la iniciativa cubanera per celebrar els 40 anys de la companyia, s'ha transformat en un immens bagul de records teatrals. "No llencem res, forma part de la nostra filosofia. Hem traslladat totes aquestes andròmines del magatzem que tenim a l'Hospitalet de Llobregat, però pràcticament no s'ha notat. Segueix estant ple com sempre", explica el director de la companyia, Jordi Milán, entre el submarí de La tempestad i les corones d'Una nit d'òpera. De moment La Cubana. Un viatge del 'no res' al 2021 s'estarà a Sitges fins al 26 de setembre. L'entrada costa sis euros i s'ha de fer reserva prèvia per les restriccions sanitàries imposades per la pandèmia.

L'exposició teletransporta els visitants fins a Sitges el 1980, quan en una nit de borratxera un grup d'aficionats al teatre van anar a parar davant de la botiga Modes Mercedes. "Era de la mare de la Vicky [Plana, també fundadora de la companyia]. Vam veure que havia caigut el cartell i que al darrere n'hi havia un altre on hi deia La Cubana. Ens va semblar un bon nom", recorda Milán. L'anècdota resumeix molt bé l'esperit d'una de les companyies de comèdia més importants de Catalunya. Van començar al teatre amateur, del qual en parlen orgullosos, i s'han guiat sempre per una manera de fer artesanal i pròxima. "Al principi fèiem teatre al carrer perquè no teníem local. Les botigues de Sitges ens van donar roba usada per als espectacles. El primer estiu el vam passar fent el gamberro, i sense proposar-nos-ho ha anat venint tot", explica Plana. Alguns d'aquells vestits pengen ara del sostre del Miramar Centre Cultural, on La Cubana també ha reproduït la parada de pedres que van fer voltar per tots els mercats del país i que oferia rocs macrobiòtics per al colesterol i el reuma. Una mica més enllà, diverses imatges recorden com situaven actors amb frac als carrers imitant els captaires però amb un missatge invers als cartells: "Som rics. Us tornem els diners".

El pis de les Teresines i els vestits originals

El carrer va ser la seva escola, i mentre aprenien poc s'imaginaven que acabarien creant espectacles per a milions d'espectadors. Cómeme el coco, negro va ser un dels seus grans hits, que van representar el 1989, el 2005 i el 2007. Ara, aquell teló amb el cartell que promet "teatre cubano" dona la benvinguda als visitants de l'exposició. A dins, tots els muntatges tenen la seva pantalla amb els millors moments i rememoren l'impacte de les creacions més enllà dels escenaris. L'Estrellita de Cegada de amor (1993) n'és un bon exemple: el seu personatge va marcar tant que tota una paret de l'exposició està feta de fotografies d'ella en esdeveniments com les Falles o al costat de fans.

Però per parets, una de les més emblemàtiques de la mostra és la dels actors i actrius de la companyia. Milán ha penjat imatges d'intèrprets com Santi Millán, Anna Barrachina, Mont Plans i José Corbacho caracteritzats amb els diferents personatges que van representar al seu pas per La Cubana. "Quan creem un personatge primer passa per l'actor, que se'l fa seu a partir de la història. Després en fem tot el vestuari, que ha de permetre canvis ràpids, perquè a l'escenari cada intèrpret fa cinc o sis personatges", destaca el director.

L'exposició guarda per al final una de les joies cubaneres més celebrades, la sèrie de televisió Teresina S.A. Els fans de la ficció tindran feina fent-se selfies per tots els racons del pis de les Teresines, que La Cubana ha recreat amb els personatges de cartró pedra i els vestits i els objectes originals. També han col·locat dins de l'espai expositiu la marededeu que van fer servir en l'episodi de Setmana Santa de la sèrie. "La vam construir amb un maniquí que vaig trobar a les escombraries i el pal·li està fet amb paper de plata de la cuina –diu Milán–. Més que diners, a La Cubana preval la imaginació". 41 anys després d'aquella nit de borratxera, la companyia segueix donant forma a idees esbojarrades que s'alimenten dels riures dels espectadors: l'última és Adiós Arturo, un muntatge sobre un funeral que es podrà veure al gener a Barcelona.