La dansa colonitza l’àrea metropolitana

BarcelonaAlguna cosa es cou al vestíbul de la parada de metro Badalona Pompeu Fabra. Els vianants menys atabalats no dubten a aturar-se per treure el nas entre la munió de gent que s’aplega al voltant de músics i ballarins. Quan el grup de percussió Brincadeira comença a fer sonar els tambors, el públic desembutxaca immediatament els telèfons mòbils, i quan els Brodas Bros surten a ballar ja hi ha desenes de pantalles que els enfoquen amb els propietaris respectius embadalits. No es tracta d’una actuació improvisada, sinó d’un dels espectacles emmarcats dins la Quinzena Metropolitana de Dansa, que tindrà lloc entre l’1 i el 18 de març. El festival ha unit quatre municipis del Barcelonès -Badalona, Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet- i dos del Baix Llobregat -Esplugues i Cornellà de Llobregat- per portar la dansa als espais públics i, així, donar-la a conèixer.

“Moltes vegades la dansa no arriba a més gent perquè no s’ha programat prou. Volem fer-la arribar arreu i acostar-la a tothom”, afirma Marta Almirall, ballarina, coreògrafa i membre de la comissió artística de la Quinzena Metropolitana de Dansa. El festival neix per donar visibilitat a aquesta disciplina mitjançant actuacions a llocs atípics, com ara els vestíbuls de les parades de metro. Aquest transport públic, de fet, actua com a eix vertebrador de la iniciativa amb Under9, un projecte de dansa en moviment a càrrec dels Brodas Bros i Brincadeira, que, juntament amb les companyies convidades Iron Skulls, Sacude i el ballarí Diego Sinniger, ompliran les línies L2, L5, L9N i L9S de dansa els dies 1, 2, 3 i 16 de març.

Més enllà del metro, també les places i els carrers acolliran actuacions com l’acció itinerant Origami de Satchie Noro, que interpreta una dansa aèria sobre una estructura mecànica que imita les formes de la papiroflèxia. Almirall destaca que amb aquest muntatge, “poètic i suggerent”, esperen “captivar la gent menys propera a la dansa”. A més de les propostes al carrer, la Quinzena Metropolitana de Dansa també inclou una vuitantena d’espectacles en sales i una trentena de muntatges familiars. Entre els primers hi ha IUanMi de Lali Ayguadé, Oskara de Kukai Dantza, Three times rebel de Marina Mascarell i Two/Boléro del Ballet Nacional de Marsella.

Dansa participativa per acabar

Per al públic familiar s’ha programat, entre d’altres, Pinocchio de la Jasmin Vardimon Company, Danse étoffée sur musique déguisée de la companyia Zoo i Thomas Hauert i Quadres d’una exposició a càrrec de Roser Muñoz i Joan Boix. Ballarins de l’Institut del Teatre encetaran el festival al Teatre Joventut de l’Hospitalet i el tancarà Tothom balla, una proposta de dansa participativa oberta a tothom, a diferents espais de les sis ciutats.

“Hi haurà un abans i un després en la relació de la ciutadania amb la dansa quan s’acabi laQuinzena Metropolitana de Dansa”, assegura Almirall, que defensa que la programació, amb 52 espectacles gratuïts, permet fer “més accessible” la disciplina i traça “una mirada global a tots els estils” de la dansa. Aquesta voluntat fa que comparteixin programa propostes tan diferents com el Wu wei de Raquel Klein, una peça que s’interroga sobre el temps i el buit a través dels cossos, i la nostàlgica A mí no me escribió Tennessee Williams (porque no me conocía) de la companyia Roberto G. Alonso, que dona vida a un nostàlgic retrat del passat fusionant la dansa i la narrativa teatral.