‘Dead to me’: una comèdia sobre el dol
Drama i humor negre convergeixen en una sèrie sobre el suport mutu entre amigues
BarcelonaLa Jen (Christina Applegate) i la Judy (Linda Cardellini) es coneixen en un grup de dol a Califòrnia. La primera és una agent immobiliària que ha perdut el seu marit en un accident de trànsit. Algú el va atropellar mentre feia esport i després va fugir sense ni aturar el cotxe. La Judy assegura que la seva parella també acaba de morir i es mostra molt comprensiva amb la Jen. Compartir un dolor o un trauma forja en molt poc temps relacions inesperades. És més fàcil passar aquesta experiència amb una desconeguda que també la pateix que no pas amb una amistat de tota la vida que se n’ha de fer el càrrec. Així que les dues dones no triguen a establir un vincle d’afecte que estructura Dead to me, la nova comèdia dramàtica de Netflix. La creadora, Liz Feldman, guionista en altres sèries amb una parella de dones com a protagonistes, com Dos chicas sin blanca, presenta la trobada entre la Jen i la Judy gairebé com en una comèdia romàntica: la primera conversa parteix d’un divertit malentès, l’una i l’altra encarnen personalitats prou oposades i, de fet, la Judy té un punt extravagant que trasbalsa l’entorn estable de la Jen.
Dead to me no triga a descobrir-nos que la Judy amaga un secret que no impedeix que acabi vivint a casa la Jen mentre les dues intenten continuar amb les seves respectives vides malgrat el dol. Perquè la sèrie, abans que res, desenvolupa i reivindica una relació entre dones com a forma de suport mutu en un moment de crisi vital per a les dues. Ja des del primer episodi, la trama es complica amb un seguit de girs argumentals, coincidències pròpies d’un culebró i decisions extremes de les protagonistes. Però, a banda de mantenir l’atenció sobre el misteri bàsic de la sèrie -què passarà quan la Jen descobreixi el secret de la Judy-, Dead to me defensa aquesta amistat sobrevinguda que acaba sotmesa a tota mena de sotracs. Aquí hi juga un paper clau la química entre dues actrius de gran i menystingut talent, Christina Applegate (que incorpora un element autobiogràfic al personatge, el fet d’haver patit una doble mastectomia) i Linda Cardellini (la Lindsay de Freeks & Geeks i secundària desaprofitada a Green book o Vengadores: Endgame ).
La de Feldman és també una d’aquelles sèries en què es barregen gèneres i registres, del thriller al drama sofisticat passant per l’humor negre, amb més o menys traça. Dead to me funciona sobretot en els dos extrems, quan s’endinsa en el drama íntim al voltant de temàtiques femenines molt invisibilitzades, com la frustració per no quedar-se embarassada o la crisi matrimonial per la manca de desig després de superar un càncer, i quan aposta fort per l’humor com a mirada irònica per contemplar universos com els de les teràpies del dol, en un registre que recorda el que practicava el ja desmantellat tàndem que coprodueix la sèrie, Will Ferrell i Adam McKay.
Es troba a faltar més mala llet en el retrat d’una classe social privilegiada amb les seves mansions amb piscina i la facilitat per enriquir-se especulant amb l’habitatge o blanquejant diners. Aquesta estrena de Netflix també pateix de cert estancament a meitat del metratge, quan sembla que s’emboliquen innecessàriament per fer temps abans no arriba la conclusió final. El tancament de Dead to me suposa la cirereta perfecta per a tot allò que hem vist, una última pinzellada d’humor negre que reequilibra la relació entre la Jen i la Judy alhora que deixa la porta oberta per a una segona temporada.
Una sèrie creada per Liz Feldman. Disponible a Netflix
