L’art dels “irreductibles” ocupa les cel·les de la Model

Una exposició mostra les obres de malalts mentals i sensesostre

La Model va tancar les portes el 8 de juny deL 2017 després de 113 any de funcionament. Des d’aleshores no s’hi ha fet cap reforma i caminar pels passadissos de la quarta galeria és desolador: cel·les tancades amb pany i forrellat, sensació de claustrofòbia i parets atrotinades. És el millor marc, segurament, per veure L’art irreductible. Miratges de l’Art Brut, que mostral’art que fan els que viuen fora del sistema, aïllats moltes vegades contra la seva voluntat. L’exposició ocupa les parets de les cel·les on vivien amuntegats els presos reincidents [conviu amb els seus grafitis a les parets] i només obre els divendres i caps de setmana. L’art irreductible. Miratges de l’Art Brut no acaba a l’antiga presó de l’Eixample, sinó que continua a la Nau Gaudí de Mataró. “Volíem aclarir què vol dir art brut [un terme encunyat als anys 40 per Jean Dubuffet per referir-se a l’art creat per persones alienes al món artístic, en especial pacients de psiquiàtrics i presoners] perquè és una etiqueta que s’ha anat redefinint, i també reflexionar sobre la irrefrenable necessitat de crear en un entorn extrem”, explica la comissària de l’exposició, Mery Cuesta.

L’exposició mostra obres que guarden fundacions, institucions i col·leccions privades i que han seduït molts artistes de l’avantguarda que busquen transgredir explorant l’espontaneïtat i la creació a partir de l’inconscient. En algunes ocasions, però, l’autor de l’obra [conseqüències de no tenir casa] ha desaparegut. Hosseinou Ganama és un senegalès que vivia al carrer i durant uns quants anys va vendre les seves obres prop de la basílica de Santa Maria del Mar. Aprofitava les caixes de vins abandonades dels establiments per pintar. Ningú sap què se’n va fer d’ell, però les seves creacions es poden trobar a les galeries de París.

Les multes poden ser art

Hi ha un altre artista de qui també s’ha perdut el rastre: Pedro Izquierdo Muñoz. Tampoc tenia cap lloc per viure i l’Ajuntament de Barcelona li va posar una multa per vendre llibres al carrer. Sobre la multa va fer una creació plena de metàfores on els policies tenen cara de porc i ell apareix tirant-se una llufa amb la xifra de la multa. A dalt va escriure: “ Ojo queridos niños estas son consecuencias de vender libros de la basura de la ciudad condal ”.

En una de les últimes cel·les hi ha l’obra de Julio Julián, un artista outsider del Prat de Llobregat, fascinat sobretot per les folklòriques i els toreros, que feia art amb el que trobava a les escombraries. La seva obra la va recuperar un grup de joves artistes que va decidir autoanomenar-se Col·lectiu Julio.

La psiquiatria, en la segona meitat del segle XIX, va fer un gran salt i va crear espais íntims per a la millora de la salut física i mental de l’individu. A les cel·les es poden veure els qüestionaris que es passaven als pacients del frenopàtic de les Corts i reculls de premsa de quan es va inaugurar la Model, que va tenir un mal inici i encara va anar degenerant amb els anys: “La taxa de suïcidis era elevadíssima i des dels primers anys hi havia sobresaturació a les cel·les; els presos tiraven paperets al lavabo amb l’esperança que arribessin a algú”, diu Cuesta.

Hi ha molta obra de persones que conviuen amb la malaltia mental. Un d’aquests artistes -el nom es vol mantenir en l’anonimat- expressava el seu turment dibuixant a les llibretes. En una imatge es veu un dibuix d’un nen amb un sol ull i punxes i ganivets en lloc de mans: “En llocs tan agressius com el col·legi jo he de comportar-me així”, va escriure .

Si a la Model tots els artistes viuen al marge de la societat, a la Nau Gaudí hi ha obres d’autors reconeguts que representen el mateix: espontaneïtat, primitivisme, visions, necessitat i singularitat. En total, a Mataró hi ha 70 obres de la Col·lecció Bassat, entre les quals algunes que mai havien estat exposades. És el cas de dues peces de Miquel Barceló, una obra d’Àngels Planells, sis d’Eleazar i una de Josep Uclés, reconegut exponent de la neofiguració europea que Cuesta reivindica: “El veig molt proper al dibuixant de còmic Nazario o a Ceespepe, amb molta expressió pròpia dels 80”.

L’etiqueta art brut ha anat variant, adoptant un torrent de denominacions com prision art, outsider art, art pur... En realitat, segons Cuesta, és art “irreductible” per la seva singularitat i perquè sorgeix de la necessitat irrefrenable de crear siguin quines siguin les condicions.

Més continguts de