Ans d'enyorança viuré
Mitja Catalunya està enamorada de Sílvia Pérez Cruz. Res a dir: el problema seria no enamorar-te d'aquesta dona amb cara de nina, veu de calfred i còctel musical a les venes. També hi ha els pocs que encara no l'han descobert i els qui consideren que se'n parla tothora. "Fa estona que miro TV3 i no han dit res de la Sílvia Pérez Cruz, sabeu si està bé?", es preguntava fa poc una guionista al Twitter. La de Palafrugell és prou conscient del seu moment de glòria: "Aquest festival fa molts anys que existeix i ara necessita una revifada, perquè les coses fetes amb amor s'han de cuidar", afirma a l'obertura de l'Interludi de Calonge, davant cinc-centes persones deleroses d'escoltar-la. Això rai: la Pérez Cruz revifaria una pedra. La façana del castell que dóna a l'antic pati d'armes (un marc excepcional) gairebé tremola, quan ella fa anar com vol les cordes vocals.
"Estem a tope , ens hi estem deixant l'ànima, espero que es noti", dirà la cantant a mig recital. A la sortida, una senyora en farà un resum fantàstic: "Et poden agradar unes cançons més que altres, però ella les viu totes". I té un feeling increïble amb els companys d'escenari: Raül Fernández-Refree i Mario Mas (guitarres), Miquel Àngel Cordero (contrabaix) i Joan Antoni Pich (violoncel). O tots plegats s'ho passen de conya o són més bons actors que músics, que ja és dir. Entre cançó i cançó la Sílvia riu, amb una rialla que enamora encara més.
"Estem fent el repertori d' 11 de novembre , un disc molt especial perquè tenia ganes d'escriure notetes, fer arranjaments i buscar sonoritats". Català, espanyol, portuguès i gallec s'alternen amb naturalitat en una fusió d'estils que ja és marca de la casa. "L'estil Sílvia", en diu ella. Potser perquè la peça és més coneguda, o potser perquè en fa una interpretació extraordinària, el públic vibra amb Corrandes d'exili , de Pere Quart i Lluís Llach. La Pérez Cruz transmet vida i alegria a través de la tristor. No em moriré d'enyorança, ans d'enyorança viuré.
Ja de matinada, l'últim regal del concert és "una cançó que va molt bé tal com estan les coses", de Chicho Sánchez Ferlosio: "Cuando canta el gallo negro/ es que ya se acaba el día/ si cantara el gallo rojo/ otro gallo cantaría" .
