'El día de la bandera': El regal enverinat de Sean Penn a la seva filla Dylan
A mig camí entre el melodrama familiar i l'Americana, és un vehicle prefabricat a major glòria de la família Penn
El día de la bandera
(2,5 estrelles)
Direcció: Sean Penn. Guió: Jez Butterworth, John-Henry Butterworth. EUA, 107, 2021. Amb: Dylan Penn, Sean Penn, Katheryn Winnick, Josh Brolin
Estrena als cinemes
La cançó que clausura El día de la bandera, My father's daughter, escrita per Eddie Vedder i interpretada per la seva primogènita, Olivia, no deixa cap dubte: això va de pares i filles. Com ja va fer a Enmig de la natura, Sean Penn parteix d’un llibre que aborda una història real: la de la tempestuosa relació, al llarg de diverses dècades, entre una jove (Dylan Penn, filla gran del cineasta) i el seu progenitor, un criminal i mentider compulsiu a qui dona vida el mateix Penn. El resultat és un film a mig camí entre el melodrama familiar i l'Americana –gènere present en la manera de retratar el paisatge o en la banda sonora, amb composicions originals de Vedder i Cat Powe– però, sobretot, un vehicle prefabricat a major glòria de la família Penn.
El cineasta construeix la pel·lícula al voltant del rostre, pres en primeríssims primers plans, de la seva filla gran, que resol l'embolic on l'ha ficat el seu progenitor de manera irregular. Encara que es podria discutir molt sobre la construcció carismàtica d'una masculinitat tan problemàtica com la del protagonista –sense anar gaire lluny, a La hija de un ladrón Belén Funes fugia conscientment de la idealització d'un personatge similar–, no cal dubtar de l'honestedat amb què Penn aborda un projecte que es pot llegir com una carta d'amor –i també com una disculpa pels errors comesos– a la seva filla.
És només en algunes de les escenes que comparteix amb ella que la pel·lícula aconsegueix allunyar-se de l'autocomplaença i el clixé per aconseguir una cosa semblant a una emoció autèntica.
