Disseny en comptes d'armes: així es va fer la revolució a Xile

Barcelona"A l'exposició no hem volgut parlar del dolor de la dictadura, sinó d'un moment únic en què hi va haver l'esperança de canviar el món", assegura Pedro Ignacio Alonso, que amb Eden Medina i Hugo Palmarola, comissaria Com dissenyar una revolució: La via xilena al disseny, que es pot visitar al Disseny Hub Barcelona fins al 16 de novembre. L'exposició es va inaugurar el 2023 a Santiago de Xile durant la commemoració dels 50 anys del cop d'estat de Pinochet i, de moment, només es podrà veure a Barcelona. L'únic rastre de Pinochet és una imatge en què els militars cremen un pòster que es va exhibir a la 36a Biennal de Venècia.

Salvador Allende (1908-1973), escollit democràticament, no va tenir gaire temps de fer realitat el somni de canviar Xile. Només va poder ser president del país durant tres anys, des del 1970 fins al 1973, concretament l'11 de setembre. Aquell dia van bombardejar el palau del govern xilè, amb el president i els seus col·laboradors a dins. També van atacar la casa on hi havia la família d'Allende, i a tot el país van perseguir i detenir els dirigents de totes les organitzacions properes al govern democràtic. Pinochet va instaurar la dictadura i va destruir tot el llegat d'Allende, que va morir aquell mateix dia. Una de les peces que es poden veure a la mostra són reproduccions dels cartells per combatre el feixisme. Formaven part d'una exposició que Allende havia d'inaugurar aquell dia a la Universitat Tècnica de l'Estat, on l'esperava el compositor i cantant Víctor Jara, que només tres dies després va ser assassinat pels militars xilens. Els cartells van sobreviure perquè algú els va amagar en unes golfes.

Dones acollidores en comptes d'armes

Els tres comissaris han necessitat gairebé 25 anys per poder investigar i recuperar tot el que es va fer des del disseny. L'exposició s'inicia amb un imponent cartell d'una dona que acull un grup de persones i mostra 250 peces de disseny industrial i de disseny gràfic. "Normalment, s'associa la revolució amb armes o amb el puny alçat, però aquest era un projecte col·lectiu que donava molta importància a la cura, era la creació d'un home i una dona nous, i també d'un infant nou, per això hem escollit aquesta imatge", destaca Palmarola. La mostra es divideix segons la problemàtica que es volia resoldre: la democratització de la lectura, la música popular –que també tenia una funció pedagògica–, la reducció de la dependència tecnològica, el foment de la coexistència pacífica i la superació de la desnutrició infantil.

"Molta de la informació l'hem aconseguit entrevistant els dissenyadors que hi van participar i hem reproduït moltes peces", assenyala Alonso. Els comissaris estan especialment orgullosos de la reproducció que han fet d'una cullereta per a la dosificació de llet en pols destinada a combatre l'elevada desnutrició infantil del país. Hi ha també bressols, mobiliari infantil i joguines, el Citroën Yagán (un cotxe que era molt econòmic i es fabricava a Xile), i el televisor Antó, també dissenyat perquè tothom en pogués tenir un a casa seva. Amb el govern d'Allende es va fer un pla perquè la lectura arribés a tothom. Una de les primeres passes va ser crear l'editorial estatal Quimantú, i es van distribuir més d'11 milions d'exemplars per a una població de 9 milions de persones.

Hi ha una gran sala futurista, Cybersyn, que sembla sortida de la pel·lícula de Stanley Kubrick 2001: una odissea de l'espai. Es va instal·lar al centre de Santiago de Xile, tot i que poques setmanes abans del cop d'estat Allende va demanar traslladar-la al Palau de la Moneda. Cybersyn va desaparèixer, però al Disseny Hub de Barcelona se n'ha fet una reproducció. A la real no hi havia botons, però com que s'havien projectat i, per tant, existeixen plànols, a l'exposició n'hi ha. El visitant pot seure en una cadira, amb els botons i un cendrer (eren els anys setanta), anar repassant dades de diferents indústries del país que apareixen a les pantalles i imaginar que pren decisions i gestiona l'economia. Catalunya va estar a punt de tenir el seu propi Cybersyn. Durant el govern del tripartit (2003-2010), se'n volia instal·lar un al Palau de la Generalitat, però no es va fer mai realitat. Una de les activitats al voltant de l'exposició serà precisament un debat entre Raúl Espejo, cap d'operacions de Cybersyn, i Andreu Ulied, encarregat del projecte mai executat de la Sala de Mapes de la Generalitat.

"Va ser un moment d'efervescència i optimisme. No sé si seria possible a la nostra època amb tota la crisi mediambiental. Aleshores el futur era un full en blanc, estava tot obert. La idea era fer pocs dissenys però que duressin molt de temps. El sistema neoliberal ha imposat l'obsolescència programada", conclou Alonso.