SECTOR EDITORIAL

Una editorial en català per a friquis del fantàstic

Mai Més aposta per traduir novel·les d’Octavia E. Butler, Cassandra Khaw i China Miéville

Igual que va passar fa uns anys amb Males Herbes, que van aparèixer inesperadament per obrir els ulls dels lectors en català cap a altres dimensions, Sergio Pérez i Judit Terradellas han posat en marxa el seu propi projecte editorial -després d’anys d’experiència al sector-, ambiciós, necessari i avalat en aquest cas pel programa Creamedia, on van quedar primers gràcies a la idea de Mai Més. “Tots dos som lectors de gènere, entre moltes altres coses, i fa temps que vam detectar un buit pel que fa a la presència d’obres de fantàstic i de ciència-ficció en català”, diu Terradellas. “En castellà, en canvi, l’oferta anava creixent i hi havia llibres que anaven molt bé”, afegeix Pérez.

Després de passar moltes hores a la llibreria Gigamesh i de detectar l’existència d’un nínxol de lectors en català d’autors tan diversos com Octavia E. Butler, Tade Thompson o China Miéville, van decidir llançar-se a la piscina aquesta primavera. “Volíem que ens prenguessin seriosament, i per això vam decidir que el primer any publicaríem mitja dotzena de traduccions”, comenta Pérez. “Pensem que els lectors en català necessiten també literatura popular, que vagi més enllà del pur entreteniment, tocant temes vigents com el feminisme, l’ecologisme i els perills del racisme”, diu Terradellas.

Mirada plural al gènere

“Els friquis surten de tot arreu, i voldríem que incorporessin el català com a llengua de lectura habitual”, comenten amb un somriure al rostre. Van voler adoptar una doble mirada, la clàssica i la contemporània. D’una banda van apostar per la saga Xenogènesi d’Octavia E. Butler, publicant-ne el primer volum, Alba, una història que parla del futur de la humanitat, de la dualitat home-dona i del contacte amb extraterrestres a partir d’una dona afroamericana que ronda els trenta anys, la Lilith, que es desperta després d’haver perdut el marit i el fill en una guerra global que ha arrasat el planeta Terra. En l’apartat de noms contemporanis han publicat el thriller Els assassinats de la Molly Southbourne, de Tade Thompson. “L’autor va ser un dels convidats del festival Celsius 232 d’Avilés i se’n va parlar força, perquè aquella mateixa setmana va guanyar el premi Arhur C. Clarke -expliquen-. En aquest cas vam apostar per publicar una novel·la seva que no es pogués trobar en castellà”. Els lectors només podran llegir en català El rastre del llamp, de Rebecca Roanhorse. La protagonista és una assassina navajo amb poders sobrenaturals que busca una nena desapareguda en una societat devastada per una apocalipsi climàtica.

Pérez i Terradellas estan convençuts que, tot i la saturació del sector editorial, un projecte com el seu pot tenir el seu espai. “No podem reduir la presència del gènere a les llibreries especialitzades, que són molt importants -diuen-. Durant aquests dos últims anys, mentre preparàvem el projecte, ens hem vist amb força llibreters que llegeixen gènere. Cada cop el trobem més representat en establiments generalistes. A més, el sector s’ha transformat positivament gràcies a editorials com L’Altra, Raig Verd i Males Herbes”. Pérez i Terradellas volen trencar amb el tabú del fantàstic i la ciència-ficció, de la mateixa manera que el gènere negre va aconseguir guanyar espais a les llibreries a mesura que s’anava popularitzant.

Un clàssic inèdit en català

“Al novembre posarem en circulació la primera novel·la de China Miéville que es podrà llegir en català”, avancen. Tot i tenir 47 anys, l’autor britànic és un dels grans referents internacionals de la weird fiction i el gènere steampunk. Publicada el 2009 en anglès, La ciutat i la ciutat és una distopia en què, gràcies a la investigació de l’assassinat d’una estudiant, es descobreixen els vincles de la víctima amb la resistència política i cultural al poder. Completen la primera temporada de Mai Més La brigada lluminosa, de Kameron Hurley i Persons non grata, de Cassandra Khaw. Pérez i Terradellas han comptat, de moment, amb traductors de renom com Ernest Riera, Ferran Ràfols Gesa, Anna Llisterri i Scheherezade Surià.