La "reparació" del judici de Lluís Companys, un gest estèril
L'esperada anul·lació del judici sumaríssim es rebaixa a una "restitució de la dignitat" del president que la Moncloa ha acordat amb la família
BarcelonaEl govern espanyol ha aprovat aquest divendres, durant el consell de ministres a la Llotja de Mar, una "declaració de reparació" de l’expresident de la Generalitat, Lluís Companys. El govern espanyol "rebutja i condemna el consell de guerra" i proclama "el seu reconeixement i la restitució de la seva dignitat com a president de la Generalitat". El projecte ha estat encapçalat per la vicepresidenta del govern, Carmen Calvo. Es tracta, però, d'una declaració política i sense valor jurídic. Fonts de la Generalitat havien informat que esperaven que l'executiu espanyol anul·lés avui el judici a Companys. Però no ha sigut així: l'esperada anul·lació s'ha quedat en una "reparació".
Segons fonts de l'executiu, aquesta "reparació" s'ha acordat amb la família, que el 2009 va viure amb decepció un gest similar que ja va fer el govern Zapatero. La ministra de Política Territorial i Funció Pública, Meritxell Batet, ha puntualitzat que l'anul·lació del judici de Companys –que el PSOE té acordat amb ERC i que vol dur a terme– requereix una "previsió normativa i legal" i ha recordat que al Congrés s'està tramitant una proposició de llei per fer-ho possible. Per això avui, des de Barcelona, han volgut fer aquest gest, que és només simbòlic. "Tornar a fer una «reparació» no té cap sentit i el que sí que hauria de fer és assumir i declarar que es va cometre un crim i condemnar els que van cometre aquest crim, cosa que no ha fet. Això no és suficient", assegura el portaveu de la Comissió de la Dignitat, Pep Cruanyes, que ha recordat que el Parlament de Catalunya ja va anul·lar els consells de guerra.
El 14 d'octubre del 2009, l'aleshores ministre de Justícia del govern de Zapatero, Francisco Caamaño va entregar un document de reparació i reconeixement de la figura de Companys a la neta del president assassinat, Maria Lluïsa Gally. En aquell moment, el govern espanyol ho va considerar un "primer pas" cap a la nul·litat del judici. El text del 2009 reconeixia, per primer cop de manera oficial, que el president Companys va patir violència per raons polítiques i ideològiques, i va ser injustament condemnat a mort per una sentència imposada per un il·legítim consell de guerra.
L'assassinat de Companys sempre ha sigut un tema complex per al govern espanyol i s'han fet passos endavant i passos enrere. Però sempre hi ha les hemeroteques per recordar-ho. El 16 d'octubre del 2004, alguns mitjans catalans van recollir unes declaracions en què María Teresa Fernández de la Vega havia fet en un homenatge davant la tomba de Companys a Montjuïc anunciant que s'anul·laria el judici de Companys, cosa que no es va acabar produint. Des d'aleshores han passat 14 anys.
El Parlament català va aprovar el 2016 anul·lar els judicis sumaríssims. Però l'anul·lació del judici a Companys ha estat reclamat en reiterades ocasions per ERC i el PDECat. Caldrà veure si el PSOE executarà aquest canvi legal al qual s'ha compromès. Avui la Moncloa ha argumentat que la llei de memòria històrica estatal ja va declarar la il·legitimitat de les condemnes dels tribunals durant la Guerra Civil, i que el Congrés ja va aprovar el setembre del 2017 una declaració per anul·lar la sentència de Companys, tot i que legalment no s'ha fet efectiva.
