Tot el que expliquen les restes òssies dels comtes d'Urgell
Dos dels homes tenien la tisi, i les restes del més jove van ser descarnades
BarcelonaEls resultats de la primera fase de l'estudi de les restes òssies dels comtes d'Urgell superen totes les expectatives. Fa una setmana els tècnics van obrir les dues osseres que hi ha a l'església del monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, situat a Os de Balaguer (Noguera), amb l'objectiu de fer-ne un estudi antropològic per aprofundir els coneixements sobre Ermengol X, els seus pares, Àlvar I i Cecília de Foix, i el seu germà Àlvar II.
Malgrat que la història d'aquestes osseres és força tortuosa, les restes tenen un alt grau de conservació i el perfil biològic és compatible amb el que es coneix documentalment sobre els comtes. De moment, s'ha pogut corroborar que entre les restes òssies hi ha les de quatre individus adults: tres de sexe masculí i un de sexe femení. Hi hauria dos homes i una dona d'entre 30 i 40 anys, i un altre home que tindria entre 55 i 65 anys. Aquest últim seria segurament Ermengol X, que va morir als 63 anys. Els homes eren força alts: superaven els 1,80 metres.
L'esquelet d'Ermengol X té alteracions òssies als extrems dels ossos llargs, amb porositat i engruiximent de la capa externa. Són dues peculiaritats que normalment s'associen a patologies pulmonars cròniques. De fet, les fonts documentals indiquen que tant Ermengol X com el seu pare haurien pogut patir la tisi.
El més jove, descarnat
L'esquelet d'un dels homes joves tenia moltes marques incisives en diversos punts, compatibles amb maniobres de descarnament i desarticulació practicades poc després del moment de la mort. Aquest esquelet seria el d'Àlvar II, que va morir a la Guerra de les Vespres Sicilianes, el conflicte pel domini del Regne de Sicília i el control naval de la Mediterrània que tingué lloc entre el 1282 i el 1303. A l'Edat Mitjana no era gens fàcil transportar un cos sencer des de l'estranger. Era força antihigiènic i les classes més benestants i aristòcrates optaven per separar el teixit dels ossos.
A les osseres també s'han trobat fragments de fusta i de làmines de zinc. L'explicació es trobaria en tot el que va passar al segle XX. El 1906 tot el monestir de Bellpuig va ser posat a la venda i el va adquirir el banquer lleidatà Agustí Santesmases per 27.000 pessetes. Santesmases va vendre els sepulcres a la Fundació Rockefeller, que els va donar al museu The Cloisters de Nova York. Les restes òssies no van interessar a tots aquests negocis i van acabar en un forat de la sagristia de Bellpuig. Més tard van ser recollides i dipositades en una capsa de fusta folrada de zenc a l’església de Vilanova de la Sal. El 1967 una comissió de l’Ajuntament d’Os de Balaguer i representants de la noblesa catalana van agafar l’arqueta i sota segell notarial la van tornar a enterrar a l’església de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes.
A les osseres s'han trobat també restes òssies d'altres individus. Amb la desamortització del ministre liberal Mendizábal, el 1835, la comunitat eclesiàstica va abandonar el monestir i els béns històrics i religiosos van ser posats a la venda. A partir d'aquell moment, hi va haver diferents alteracions, trasllats i manipulacions que podrien haver afectat la disposició i estat original dels cossos.
Amb tots aquests resultats, els tècnics han decidit continuar la investigació. Es farà una anàlisi detallada de les lesions incises i paleopatològiques; la datació radiocarbònica dels quatre esquelets; l'estudi genètic per determinar el grau de parentiu entre els individus; l'estudi radiològic per identificar patologies específiques, i l'anàlisi genètica per detectar la presència dels bacteris de la tuberculosi.
