Els familiars de les víctimes de la Transició volen portar Martín Villa a judici

Entitats de tot l'Estat inicien una campanya per portar l'exministre a judici

Gustau A. Muñoz militava al PCE(i) i era força actiu: va participar en l’acció de penjar una pancarta a Montserrat en protesta contra el consell de guerra a Els Joglars. L’11 de setembre del 1978 va anar a la manifestació alternativa que el govern civil havia declarat il·legal. Mai s’han aclarit les circumstàncies de la seva mort. Tenia només 16 anys. El seu germà, Marc Muñoz, era avui a la presentació d'una campanya amb associacions i familiars de víctimes de tot l'Estat per dur a judici Rodolfo Martín Villa (Santa María del Páramo, Lleó, 1934). Villa va ser ministre del govern de la Transició quan la policia va assassinar cinc treballadors a Vitòria (3 de març del 1976), ministre amb el govern democràtic d’Afolfo Suárez i més tard vicepresident del govern de Calvo-Sotelo sota les sigles d’UCD. Martín Villa va continuar com a diputat del Partit Popular fins al 1996 i va accedir al càrrec de president d’Endesa fins al 2002.

Les ombres de la Transició: Morts oblidats i assassins impunes

"La política d'impunitat de l'estat espanyol en relació a la falta d'investigació i enjudiciament dels crims contra la humanitat comesos durant la dictadura franquista i l'anomenada Transició política és un problema actual que afecta la societat i els fonaments bàsics de qualsevol estat que pretengui observar uns estàndards mínimament democràtics", destaca Sònia Olivella, coordinadora de l'àrea de memòria històrica d'Irídia, una de les entitats que s'han adherit a la campanya 'Judici a Martín Villa'.

Repressió a la democràcia

La campanya denuncia sobretot la repressió que hi va haver durant la Transició, és dir, en l'Espanya democràtica, exigeix responsabilitats civils, polítiques i penals a Martín Villa, i recorda que mentre ell va ser ministre, entre el 1976 i el 1979, una norantena de persones van ser assassinades. La llista de famílies que s'han adherit a la campanya és llarga: hi ha els familiars de Juan Gabriel Rodrigo Knafo (assassinat a Tarragona el març del 1976), Normi Mentxaca (assassinat a Santurtzi el juliol del 1976), Josu Zabala (assassinat a Hondarribia el setembre del 1976), Arturo Ruiz García (assassinat a Madrid el gener del 1977), José Luis Cano Pérez (assassinat a Pamplona el maig del 1977); l'Associació d'Amics Agustín Rueda (assassinat a la presó de Carabanchel el març del 1978)...

Assassinat a la presó

La família del Gustau va haver de presentar fins a tres recursos perquè la seva causa s'admetés a la querella argentina. En principi, només es tenien en compte els crims fins al 1977. "Vam obrir una finestra perquè no hi hagués límit temporal, ara també es tenen en compte els crims de la Transició", destaca el germà de Gustau. Miguel Ángel Ruiz és el nebot d'Arturo Ruiz García, assassinat a Madrid el gener del 1977: "El meu tiet va ser assassinat per les seves idees, el van assassinar dos pistolers d'ultratreta. Ell era molt jove, tenia molta il·lusió i ganes de viure. Estudiava i treballava", explica Ruiz, que recorda que un dels assassins mai va ser detingut ni empresonat i l'altre només va passar uns mesos a la presó. La família d'Arturo Ruiz va intentar moltes vegades que l'Audiència Nacional investigués el cas: "Han arxivat el cas perquè diuen que ha prescrit, però els crims de lesa humanitat no prescriuen i així ho diuen tots els tractats internacionals", destaca Ruiz. Jesus Sahun (Joni D) denuncia el cas d'Agustín Rueda: "Va morir després d'una brutal pallissa a la presó de Carabanchel amb el vistiplau del director de la presó i del capellà de la presó". Es va jutjar els funcionaris però no hi va haver justícia, segons Rueda. "Van estar pocs dies a la presó i en un règim privilegiat".

Per a Carles Vallejo, portaveu de l'Associació  Catalana d'expresos polítics del franquisme, Villa representa i personifica la impunitat del franquisme. Carlos Navarro, de la CGT de Barcelona, destaca la vinculació de Villa amb "el clavegueram de l'estat": "Va infiltrar persones dins els moviments contestataris que no podia controlar per reconduir-los i destruir-los".

Més continguts de