La Generalitat compra l'arxiu del fotògraf Francesc Català-Roca

BarcelonaPer al fotògraf Francesc Català-Roca (1922-1998) la fotografia era una manera viure i una porta oberta per confiar en algú. "Si us agrada la fotografia, tots som amics", afirmava. Aquest dilluns, alguns dels seus familiars, amics i personalitats del món de la cultura s'han reunit al Palau Moja amb motiu d'una de les grans notícies culturals de l'any a Catalunya i l'Estat: el departament de Cultura ha comprat el fons fotogràfic de Francesc Català-Roca per dos milions d'euros. "Estem davant d'una adquisició de país que garanteix la conservació, la investigació i la difusió del fons Català-Roca, el fotògraf més important al segle XX a Catalunya i l'estat espanyol", ha afirmat la consellera de Cultura, Natàlia Garriga. En un saló ple a vessar, la consellera ha donat les gràcies als hereus, representats per un dels fills del fotògraf, Andreu Català Pedersen, i per Marc Català, fill del germà d'Andreu, Martí Català Pedersen, perquè "la família Català-Roca hagi prioritzat que l'obra del seu pare i avi fos del país i per al país". Ben segur que altres institucions devien estar interessades en un llegat d'aquesta magnitud.

"L'Arxiu de Francesc Català-Roca reuneix el treball de molts anys de dedicació, fites, investigacions, innovacions i informació rellevant", ha dit Andreu Català Pedersen. "És un meravellós viatge pel segle XX de la mà i els ulls d'un fotògraf singular que dominava molt bé l'art de traduir el món visible en imatges bidimensionals. Alegrem-nos-en, celebrem que aviat podrem compartir amb més facilitat i gaudir d'aquestes mirades sàvies, fem-les nostres, fem-les de tots", ha subratllat Català Pedersen, que defineix el seu pare, per la seva versatilitat, com "un Bach de la fotografia". Entre els assistents hi havia la directora general del Patrimoni Cultural del departament de Cultura, Sònia Hernández Almodóvar; el director del Museu Nacional d'Art de Catalunya, Pepe Serra; el de la Fundació Joan Miró, Marko Daniel; el director de l'Arxiu Nacional de Catalunya, Francesc Balada; el director el Museu de Valls, Jordi París; el president de l'Associació Fotogràfica de Catalunya, Pere Puigdollers; la comissària de l'Any Català-Roca, Laura Terré; l'assessor de les commemoracions, Manuel Guerrero, i la vocal de Cultura del COAC, Inés de Rivera. També l'artista Frederic Amat, el ceramista Joan Gardy Artigas i el director editorial d'Enciclopèdia Art, Joan Ricart.

L'arxiu està format per unes 350.000 imatges

El fons fotogràfic de Francesc Català-Roca està dipositat seguint la voluntat dels hereus al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya des del 2008. Ara està previst que sigui traslladat a l'Arxiu Nacional d'Art de Catalunya abans que acabi l'any. El Museu Nacional d'Art de Catalunya en guardarà les còpies en paper i li dedicarà una gran retrospectiva en els pròxims anys, després que s'hagi catalogat i estudiat tots els fons. "Qui assumeix la responsabilitat de donar un relat nou i de present d'aquest autor cabdal necessitarà molt temps, perquè és un fons immens per fer-ho a la seva altura", ha afirmat el director del MNAC, Pepe Serra. Es tracta d'un fons ingent: inclou 167.701 negatius en blanc i negre i color, 3.109 diapositives en color, prop de 14.000 fulls de contacte, instal·lats en 194 arxivadors d'anelles i 2.000 còpies d'època de 18 x 24 centímetres representatives dels diferents vessants de la seva trajectòria. També algunes còpies d'exposició triades pel mateix artista que ara estan en mans dels hereus i 16 documentals cinematogràfics que es conserven a la Filmoteca de Catalunya. Es calcula que hi ha més de 350.000 imatges. "El tractament d'un arxiu com aquest pot portar ben bé uns tres anys", diu Francesc Balada.

"A Català-Roca li agradava molt parlar de fotografia, però en canvi s'ha parlat poc de la profunditat i la maduresa que va assolir en el camp de la fotografia en color", ha explicat Català Pedersen. Així mateix, el departament de Cultura també ha adquirit els drets que li permeten digitalitzar les fotografies, difondre-les en línia i fer-ne comunicació pública i difusió. Els hereus es reserven els drets d'explotació respecte a tercers. Andreu Català Pedersen ha mostrat el seu agraïment per les dues persones del COAC que han tingut més cura dels fons, el fotògraf especialitzat en arquitectura i paisatge Jaume Orpinell i l'arxivera Núria Gil. L'esclat de la crisi econòmica del 2008, que va ser especialment dura amb el sector de l'arquitectura, va tallar les ales a les tasques de catalogació i difusió dels fons. Una de les primeres feines que es portaran a terme serà l'inventari pendent del 85% d'aquest fons.

La llavor de la compra la van posar la consellera Garriga i Andreu Català Pedersen en una trobada informal a l'inici de l'Any Català-Roca. Aleshores feia prop d'un any que havia mort l'altre fill del fotògraf, Martí Català Pedersen, cosa que va precipitar el procés. Abans dels fons de Francesc Català-Roca, el departament de Cultura va adquirir els de la nissaga de fotògrafs Brangulí i el de Pilar Aymerich i va rebre nombroses donacions com les de Joan Colom, feta a canvi d'una pensió vitalícia per a les seves filles; el de Josep Maria Casals i Ariet i el de Pere Formiguera. "Tenim la Comissió d'adquisicions al Pla Nacional de Fotografia, però aquest és molt singular i molt diferent de la resta", ha conclòs Natàlia Garriga.

L'ARA li va dedicar un suplement dominical l'any passat amb motiu del centenari del seu naixement.

Nascut a Valls el 1922, Francesc Català-Roca va descobrir la fotografia de la mà del seu pare, el fotògraf Pere Català Pic, i va créixer com a fotògraf al costat del seu germà Pere. Va obrir el seu propi estudi el 1947, especialitzat en fotografia industrial i il·lustració, i ben aviat va començar a col·laborar amb publicacions com Destino, Gaceta Ilustrada i La Vanguardia. La primera exposició la va fer el 1953. Amb motiu de l'Any Català-Roca, celebrat el 2022, des del departament de Cultura van afirmar que la fotografia de Català-Roca "combina amb enginy realitat i bellesa, gràcies a la seva capacitat tècnica i habilitat natural per tractar les persones que va retratar; la seva mirada se situa en el neorealisme, a la recerca sempre d’un punt de vista alhora insòlit (amb enquadraments arriscats i composicions originals), però d’una ambientació molt humana".

Entre els llibres de Català-Roca hi ha Els monestirs catalans (1968), El Pirineu (1970) i la Història de l’art català (1983). I també destaca el seu vessant com a retratista. Entre els seus retrats més coneguts hi ha els de Salvador Dalí, Joan Miró, Eduardo Chillida i Josep Guinovart.