Dossier Any Català-Roca Desplega
1.
Francesc Català-Roca. El fotògraf que no volia ser pintor
2.
Pioner de la modernitat, mestre d’un ofici
3.
Com era el pare? El Bach de la fotografia
4.
Celebrem el centenari d’un nou art
5.
L’amic de Miró
6.
El futur del patrimoni fotogràfic i de la imatge
7.
Francesc Català-Roca (1922-1998)

Francesc Català-Roca (Valls, 1922 - Barcelona, 1998) va mantenir viu a la seva obra l'esperit d'avantguarda que pràcticament havia desaparegut durant el franquisme i va obrir camins a tota una generació. Considerat el mestre de la fotografia documental a Catalunya, el seu ingent arxiu conté 200.000 imatges, un tresor per a l’estudi del passat i la interpretació del present a casa nostra. El 19 de març es commemora el centenari del seu naixement i arrenca l'Any Català-Roca, que impulsa el departament de Cultura de la Generalitat i que s'acaba de presentar amb un programa d'activitats encara reduït però en expansió continuada fins al 2024. 

'La Gitaneta'. Versió somrient d’una de les imatges emblemàtiques de Català-Roca captada a les barraques de Montjuïc. (Barcelona, 1953)
'Les Senyoretes de la Gran Vía'. (Madrid, 1952)
Una dona en un corral a mitjans dels anys seixanta. (Localització desconeguda, 1965).
Català-Roca entre Luis Romero, Carl Nesjar, Marc Aleu i altres al restaurant El Pescador de Cadaqués. (Cadaqués, 1953)
'Autoretrat'. (Barcelona, 1975).
Autoretrat amb el seu fill Martí. (Barcelona, 1962).
La Ricarda (El Prat de Llobregat, 1962)
L’escala de la Sagrada Família (Barcelona, 1949)
L’editorial Gustavo Gili (Barcelona, 1962)
El golf de Roses (Roses, 1956).
'El carboneret' (Vejer de la Frontera, Cadis, 1959).
Diverses fotografies de Nova York (1987) amb excepció de la primera, que està feta a Eivissa l’any 1985. En aquestes imatges Català-Roca es va centrar sobretot en els reflexos i les ombres de la gran ciutat, sobre la qual volia fer un llibre que va quedar inèdit.
Joan Miró a la Foneria Parellada. (Lliçà d’Amunt, 1970).
Marcel Duchamp. (Cadaqués, 1964).
Salvador Dalí saltant a corda al Park Güell (Barcelona, 1953)
Antoni Tàpies (Barcelona, 1952)