Les 10 frases fetes finalistes del joc de llengua de l'ARA: vota!

BarcelonaEls lectors han tornat a respondre a la crida i han proposat més de 1.200 expressions i frases fetes al Re|mot, la iniciativa del diari per jugar amb el ric patrimoni lingüístic català. En aquesta segona edició del Re|mot, es demanava que els lectors proposessin expressions i frases fetes que els agradessin pel motiu que fos i que voldrien que apareguessin més en la llengua estàndard. Per això, moltes de les propostes són frases fetes conegudes, prou populars, però que no sempre tenen presència als mitjans de comunicació. Precisament per això, el diari es compromet a donar visibilitat a la que acabi sent la guanyadora.

De moment, el jurat, que no ho ha tingut gens fàcil per garbellar entre tantes opcions, ja ha escollit les deu finalistes. Per fer la tria, els deu experts* han hagut de fer equilibris entre diferents criteris: que no fossin les més habituals, que fossin genuïnes i no tinguessin traducció directa a altres llengües, que poguessin servir per substituir barbarismes (seria el cas de la valenciana “A cal sabater, sabates de paper”, que és una bona alternativa genuïna a la castellana “En casa de herrero cuchillo de palo ”), que es poguessin ajustar al registre informatiu (per exemple, moltes són ben escaients en matèria política), que sonessin bé, que fossin de les més comentades entre els lectors... I ara seran aquests mateixos lectors els que faran la tria final. Us expliquem unes quantes coses de cada frase per si encara no teniu clar quina votareu.

1.

El més calent és a l’aigüera

Quan el més calent és a l’aigüera és que encara està tot per fer: sí que és veritat que el procés ja ha començat però tot just està en la fase inicial. “Ja s’acaba el temps i el més calent és a l’aigüera: ens caurà el pèl!” A l’aigüera és on comença la preparació dels plats, perquè primer sempre cal rentar els aliments, per això, si encara som al moment de l’aigüera és que encara està gairebé tot per fer.

2.

Qui té el cul llogat no seu quan vol

Qui té el cul llogat és que no és amo d’ell mateix. Per exemple, qui treballa a les ordres d’altri, no podrà fer mai el que vulgui. “Per molts diners que tingui, qui té el cul llogat no seu quan vol”.

3.

Tal faràs, tal trobaràs

Aquesta vol ser una mica veu de la consciència: les males accions tenen conseqüències, solen ser castigades. “Ves amb compte amb el que fas, perquè, ja se sap, tal faràs, tal trobaràs”.

4.

No tocar ni quarts ni hores

Algú que no toca ni quarts ni hores és que ha perdut el cap, que desvarieja, que no hi és tot: “Era una mica maniàtic de tota la vida, però, el que és ara, ja no toca ni quarts ni hores”.

5.

Ficar-se de peus a la galleda

N’hi ha que en són experts, de fer disbarats, de dir o fer coses del tot inoportunes i sovint ridícules, de ficar-se de peus a la galleda. “Sempre diu el que no ha de dir: és especialista en ficar-se de peus a la galleda”.

6.

Tallar el bacallà

Qui talla el bacallà és el que mana. Segons explica Joan Amades, al·ludeix als vells costums monacals segons els quals qui tallava el bacallà i feia les racions era l’abat, que se servia el tall més gros. “El més important és tenir clar qui talla el bacallà”.

7.

Fer la gara-gara

Quan afalaguem algú per aconseguir els seus favors li fem la gara-gara. Sembla que gara-gara (que només s’utilitza en aquesta expressió) ve de l’occità i el català antic garar, que volia dir vigilar. “Tinc clar que no ho deia pas de cor, sinó per fer-me la gara-gara”.

8.

Totes les masses piquen

Una maça serveix per picar i si volem abraçar massa coses també ens podem picar els dits. D’aquest doble joc entre maça i massa sembla que ve aquesta frase feta. Per tant, millor tot sempre en la justa mesura. “Volia arribar a tot arreu i ha acabat malament: totes les masses piquen”.

9.

A cal sabater, sabates de paper

Sovint als llocs on hi ha facilitat per fer o aconseguir una cosa determinada és, de fet, on aquesta cosa acostuma a faltar. “És escriptor i els seus fills no han llegit mai res: a cal sabater, sabates de paper”.

10.

Vol i dol

Segur que a tots ens ha passat alguna vegada tenir aquest sentiment ambivalent de voler una cosa però alhora que ens faci por, o que ens dolgui. Volem canviar de feina perquè no ens acaba de fer el pes però alhora ens dol deixar de veure els companys i de viure les coses bones que aquesta feina segur que també té. “Hi vol anar però li fa por: vol i dol”.

* ELS MEMBRES DEL JURAT SÓN : Màrius Serra (escriptor, IEC), F. Xavier Vila (secretari general de Política Lingüística), Pau Vidal (filòleg i escriptor), Valentina Planas (La Incorrecta), Mercè Lorente (filòloga, IEC i UPF), Gabriel Bibiloni (lingüista, UIB), Joana Roch (responsable de l’Optimot), Víctor Pàmies (expert en paremiologia), Maria R. Mariné (lingüista) i Ignasi Aragay (director adjunt de l’ARA).