Jack Kirby, el fundador d’universos

L’edició d’‘El cuarto mundo’ engega la celebració del centenari d’un tòtem de la història del còmic

Si Johan Cruyff hagués marxat del Barça per jugar al Reial Madrid, l’impacte no hauria sigut menor que el que es va produir a principis dels 70 quan el dibuixant de còmics Jack Kirby (Nova York, 1917 - Thousand Oaks, 1994) va abandonar l’editorial Marvel i va fitxar per l’eterna rival, DC Comics. Kirby era l’ànima artística de Marvel: juntament amb el guionista Stan Lee havia revitalitzat el moribund gènere superheroic donant forma a una mitologia moderna que, mig segle després, encara exerceix el seu influx en la cultura popular. El seu desembarcament a DC va ser rebut amb expectatives enormes, potser irreals, que mai es van veure satisfetes. Però per a la posteritat queda una obra monumental de gran influència sobre generacions d’autors, en què Kirby es va dedicar a fundar una nova mitologia de mons, déus, herois i malvats: El cuarto mundo.

L’editorial barcelonina ECC publica per primera vegada aquesta saga de forma completa, en ordre cronològic i amb el color restaurat. Una edició de luxe que recopila en quatre volums tots els episodis de la història que Kirby va anar desenvolupant en quatre sèries interconnectades: Els nous déus, Els joves eterns, Mr. Miracle i Jimmy Olsen, l’amic de Superman, de les quals firmava tant el guió com el dibuix. La trama és la clàssica lluita entre el bé i el mal però elevada a potència còsmica: dos planetes bessons (Apòkolips i Nova Gènesi) i una nova generació de déus i herois enfrontats al mal absolut que encarna Darkseid, una criatura sinistra i calculadora que es convertirà en el malvat definitiu de l’univers DC -George Lucas s’inspiraria en ell per crear Darth Vader.

Una obra visionària i pionera

Però El cuarto mundo no va ser només el vehicle per a la imaginació desfermada de Kirby, que expandia la història en centenars de direccions per mitjà d’una legió de personatges, sinó un intent seriós de fer avançar el còmic cap al futur. “Kirby tenia una visió ambiciosa dels còmics que gairebé avançava el que avui anomenem novel·la gràfica - assenyala Santiago García, guionista i estudiós del còmic-. Ell pensava en grans sagues de diferents gèneres, relats grandiosos adreçats a un públic adult, no només a adolescents aficionats als superherois. I El cuarto mundo va ser un dels seus esforços més clars per materialitzar aquesta visió, fent de pont entre el passat de tebeos juvenils de quiosc de Jimmy Olsen, l’amic de Superman i el futur esplendorós de fantasia adulta i monumental que s’encarna a Els nous déus, Els joves eterns i Mr. Miracle ”. Com explica en l’epíleg del volum Mark Evanier, col·laborador de Kirby, l’objectiu era transcendir la idea del còmic com a objecte per llegir i llençar: “Van començar a parlar de còmics més grans i amb paper de més qualitat que només es podrien vendre en llibreries. [...] I si el material es continuava publicant de forma barata, potser caldria anar pensant en edicions més elegants i duradores”.

Com altres projectes visionaris, El cuarto mundo va arribar massa d’hora i no va tenir èxit. Després de gairebé una seixantena d’episodis, DC va cancel·lar totes les col·leccions en un coitus interruptus còsmic que va deixar la història sense el final èpic que mereixia. Per a Santiago García, tanmateix, el d’ El cuarto mundo és un “bellíssim fracàs”. “Un dels genis més poderosos del còmic americà va intentar volar molt alt i trencar amb les convencions de l’època -diu García-. No ho va aconseguir, però la imaginació amb què va omplir aquelles pàgines continua alimentant bona part de la fantasia de l’univers DC prop de 50 anys després”. Tant als còmics com al cinema: es dona per segura l’aparició de Darkseid a la pel·lícula que es prepara de La lliga de la justícia.

Homenatges de Marvel i DC

Per commemorar el centenari de Kirby, que se celebrarà el 28 d’agost, DC ressuscitarà Kamandi, el jove protagonista d’una sèrie postapocalíptica que el dibuixant va crear després d’ El cuarto mundo. Kamandi Challenge serà una sèrie de dotze números amb un equip creatiu diferent per número, cadascun ambientat en una regió diferent de la Terra apocalíptica de Kamandi. Per la seva banda, Marvel publicarà edicions especials de les seves sèries regulars amb portades clàssiques de Jack Kirby. I Panini, que edita els còmics de Marvel a casa nostra, també farà algun homenatge al dibuixant, tot i que encara no el volen anunciar. “Però en realitat li estem fent un homenatge continu, perquè som l’únic país del món on està disponible tot el material de Kirby amb Marvel -presumeix Alejandro M. Viturtia, director editorial de Panini Comics-, ni tan sols als Estats Units ho tenen tot”.

El centenari de Kirby no serà embrutat per disputes legals: el litigi que enfrontava els hereus del dibuixant amb Marvel es va resoldre el 2014 amb un acord fora dels tribunals. La disputa tenia a veure amb els royalties de les creacions de Kirby a Marvel, personatges com Thor, Iron Man i els X-Men, que avui són màquines de fer diners. El dibuixant no va conservar cap dret sobre la seva obra: era la política de Marvel i les altres editorials. Més ben parat va sortir el seu soci als guions, Stan Lee, home d’empresa que va acabar convertit en director editorial i fins i tot es va endur un pessic del negoci cinematogràfic.

Al llarg de la seva vida, Kirby es va sentir maltractat per Marvel, però no tant per la falta de royalties com de reconeixement. El mètode de treball de Marvel li atorgava una gran responsabilitat creativa: Stan Lee esbossava les línies generals de la història, però era el dibuixant qui creava el ritme, la narració i fins i tot alguns dels personatges. Quan Lee rebia les pàgines per posar-hi els diàlegs, de vegades descobria personatges nous com Silver Surfer, una idea original de Kirby. Així i tot, els còmics Marvel porten tots l’encapçalament “Stan Lee presenta...”.

Actualment, ningú discuteix que l’aportació de Kirby va ser tan important com la de Lee. I com subratlla García, “és evident que el geni de Kirby va ser fonamental per crear l’espurna de l’univers Marvel, però també que Lee va saber convertir allò en un moviment amb personalitat pròpia”. Però a diferència de Lee, la trajectòria de Kirby transcendeix Marvel: ja als 40 va crear juntament amb Joe Simon un dels personatges emblemàtics de l’època, el Capità Amèrica. Ell i Simon pràcticament van inventar el còmic romàntic, i als 50 van fundar el seu propi segell, Moonline. I abans de Marvel ja havia treballat en títols de DC com Adventure Comics i Challengers of the Unknown i la popular tira Sky masters of the space force. “Kirby era una força natural del còmic -celebra Viturtia-. Com Orson Welles a Ciutadà Kane, va inventar una nova forma de narrar. Gràcies a ell es va passar del classicisme de Harold Foster a un dibuix en què manava la força narrativa, amb dobles pàgines i majestuositat”.

Més continguts de