Crítica de teatre
Cultura 15/07/2021

'La gavina' de Rigola: la Nina, el Konstantin i el Trigorin d’avui

La Villarroel acull una proposta teatral sorprenent amb uns intèrprets entregats al joc que proposa el director

2 min
Roser Vilajosana, Xavi Sàez, Àlex Rigola i Eudald Font a 'La gavina'

'La gavina'

Festival Grec. Sala Villarroel. Fins a l'1 d'agost del 2021

“Això que has fet és el càncer del teatre”, li etziba Àlex Rigola a Mel Fernández després d’una escena en el taller que el director imparteix i que la resta de companys i companys han valorat molt positivament. La vivència i la frase formen part de la mirada, que no versió, de La gavina de Txékhov que el director i dramaturg Àlex Rigola acaba d'estrenar, i que persisteix en la línia creativa iniciada amb Ivànov i continuada amb Vània i Aquest país no descobert que no deixa tornar de les seves fronteres cap dels seus viatgers. Un teatre narratiu despullat d’ornaments que busca l’arrel de l’emoció en la veritat emmirallant els intèrprets i les seves circumstàncies amb les dels personatges, però sense deixar de ser ells mateixos.

A la funció, doncs, no trobarem la gran actriu Irina Nikoláievna de La gavina, sinó Chantal Aimée, de qui els companys desgranaran la seva àmplia i reconeguda trajectòria en el nostre teatre i a qui valoraran professionalment i personalment tot barrejant realitat i ficció. Tampoc hi trobarem el jove Konstantin que vol fer teatre davant la incomprensió de la seva mare en un entorn hostil, sinó l'actor debutant Eudald Font plantejant la seva petitesa com a actor en el món d’avui; tampoc hi apareixerà el cregut i famós Trigorin, sinó Àlex Rigola i el seu bagatge professional, comentat i lloat pels companys; i, esclar, tampoc la Nina, La gavina, i el seu somni d’èxit i d’amor, sinó el d’una Mel Fernández que tot just comença a trepitjar escenaris. No hi són com a personatges però sí que hi és la seva ànima, els seus conflictes. I aquesta és la gran troballa de l’obra. Rigola exposa allò que els personatges de Txékhov no diuen, despulla el seu interior i els fa els nostres contemporanis. I això funciona la mar de bé quan parlen de l’àmbit teatral, il·lustrat a més amb anècdotes verídiques, i no tant quan cal referir-se al món dels sentiments, quan el dramaturg rescata fragments de l'original. Crec que els espectadors que desconeguin l’original veuran una proposta diferent dels que sí que la coneixen, i encara més dels que busquen la paraula del dramaturg rus (que poden sentir-se decebuts), però molt em sembla que als uns i als altres els sorprendrà i en certs moments colpirà aquesta arriscada funció amb uns intèrprets entregats al joc que proposa Rigola.

stats