LLIBRES

“La gent és més amable amb mi perquè em dic Harry Potter”

Un adolescent barceloní de 17 anys s’identifica amb el personatge de J.K. Rowling, amb qui comparteix nom

“Cada vegada que agafo l’avió -i ho faig un centenar de cops l’any-, a l’aeroport es pensen que el meu passaport és fals”, explica somrient un ben plantat adolescent de 17 anys. I és que al costat de la foto del passaport apareix el seu nom complet: Harry Portavella Potter. Incredulitat, sorpresa, bromes... A aquestes altures, Harry P. Potter està acostumat a cridar l’atenció allà on va, i és que la seva mare, quan va decidir posar-li el mateix nom que el personatge d’11 anys acabat de sortir de la ploma de J.K. Rowling, no s’imaginava la dimensió que agafarien les seves aventures. La saga s’ha traduït a 73 llengües i se n’han venut més de 450 milions de llibres en 200 països. Sense oblidar les vuit adaptacions cinematogràfiques, que han recaptat un rècord de 5,2 mil milions d’euros.

“Aleshores feia poc que havien sortit les històries de Potter, i ens feia molta gràcia posar-li el nom d’aquell nen tan simpàtic, a banda que Harry és un nom corrent a la meva família”, explica Sarah C. Potter, una britànica resident a Barcelona i casada amb un català. Era el 2001, i només feia quatre anys que l’estudiant de l’Escola de Màgia i Encanteris lluitava contra el malvat Lord Voldemort al costat dels seus amics, el fidel Ron Weasley i la saberuda Hermione Granger.

“Estic molt content de dir-me Harry Potter perquè la gent és més amable amb mi; per exemple, al Harry Potter Studio Tours de Londres em van deixar obrir les portes de Hogwarts com un privilegi!” Com l’aprenent de mag, Harry P. Potter, nascut a Barcelona el 15 de maig del 2001, va ser un nen especialment entremaliat i curiós, segons explica la seva mare: “És sorprenent perquè de seguida va aprendre a llegir motivat per les aventures de Potter i s’hi sentia molt identificat”.

Un internat a Anglaterra

“Els llibres de la sèrie sempre m’han acompanyat i, com Potter, també estudio des dels 11 anys en un internat a Anglaterra, a Surrey, on vaig haver de fer nous amics”, comenta el noi en un català un pèl rovellat. “Harry Potter era l’especial a l’internat, el diferent, i jo quan vaig entrar al meu gairebé era l’únic internacional, i em vaig sentir com un àlien”, comenta. Però Potter també és un model a seguir: “Harry Potter es fa famós per la seva part bona, és un noi amable i atreu la gent; a mi em va passar el mateix, amb la meva personalitat catalana vaig atreure gent més simpàtica i menys freda que els anglesos”.

Sarah C. Potter va decidir posar els seus dos fills en un internat perquè els oferissin una educació “més global” i els incentivessin la lectura. I ha funcionat. Harry P. Potter és un lector ja des de la infància. “M’agrada molt la ficció i als 12 anys llegia tres llibres a la setmana, Geronimo Stilton o Els cinc en anglès, o Mortadel·lo i Filemó ”. Ara, a punt de fer el salt a la universitat, afirma que no té temps per llegir, a banda de les lectures obligatòries d’escola. De la sèrie, el volum que més li agrada és el primer, Harry Potter i la pedra filosofal, mentre que no l’ha convençut que Rowling n’afegís un en què el mag apareix als 33 anys casat i amb fills. “M’agradaria saber què li va passar a Potter des que deixa l’escola fins que entra en la vida laboral normal”.

Harry Potter és l’heroi de la generació mil·lennial -els nascuts entre els anys 80 i 90 del segle XX-, però també dels “centenials o generació Z”, nascuts a partir del 2000, com el mateix Harry P. Potter. Són generacions connectades permanentment a internet i que transiten per un món virtual fet de pantalles. “Per a mi és normal, i forma part de la meva vida”. El Potter català, però, no en vol saber res de Tinder, però sí que usa Twitter i Facebook. “És cert que tinc molts amics que estan tot el dia endollats al mòbil, però jo, quan quedo, el guardo per poder conversar”. A Harry P. Potter no li agrada pensar gaire en el futur. L’única cosa que té clara és que preveu estudiar empresarials i francès a Manchester. “Si em caso i tinc nens, m’agradaria més viure a Barcelona, perquè aquí s’està molt bé, sobretot comparat amb Londres!”

Més continguts de