'Ginny & Georgia': les “olimpíades de l'opressió” dels adolescents a Netflix

Ginny & Georgia

Sarah Lampert per a Netflix. En emissió a Netflix España

“Som com les Gilmore girls però amb més tetes”. Amb aquesta definició, la protagonista adulta de Ginny & Georgia explicita el vincle entre aquella sèrie de referència creada per Amy Sherman-Palladino i aquesta nova producció de Netflix centrada igualment en el vincle entre una mare molt jove, la Georgia (Brianne Howey) i la seva filla adolescent Ginny (Antonia Gentry). Aquí la progenitora també fa gala d'un tarannà a primera vista molt despreocupat, mentre que la noia es mostra més discreta i reflexiva. La sèrie arrenca quan les dues protagonistes i el germà petit de la família, l'Austin (Diesel La Torraca), s'instal·len en un poble benestant prop de Boston per iniciar una nova vida. Mentre la Ginny s'integra en la vida d'institut, la Georgia s'espavila per trobar feina a l'oficina de l'alcalde.

Ginny & Georgia desenvolupa una trama típica de ficció adolescent a la qual s'afegeix un polsim de misteri. Des del primer episodi, queda clar que la Georgia amaga secrets del seu passat que situarien la seva trajectòria més en el territori del drama criminal que no pas en el de la comèdia teen. Els flash-backs al voltant de la Georgia també incideixen en el conflicte dramàtic que marca el personatge: fins a quin punt és o no una bona mare... La sèrie vol trencar amb els possibles prejudicis respecte a una protagonista que va tenir la filla quan encara era menor i que ha aconseguit tirar endavant la família pel seu compte, sent conscient de fins a quin punt podia jugar amb el seu atractiu com a arma de poder.

Ja està bé que la ficció televisiva defensi figures maternes poc convencionals. El problema amb Ginny & Georgia rau en les contínues contradiccions entre un suposat discurs reivindicatiu de la diversitat i la normalització de conductes discriminatòries. En el cas de la Georgia, queda clar en l'episodi en què apareix la seva germana petita, encarnació de tots els tòpics del white trash. La sèrie considera positiu que la Georgia sigui una mare soltera d'extracció obrera, però perquè ha aconseguit ascendir socialment. En canvi, es condemna la germana que no ha reeixit en escapar de la pobresa. La doble moral pel que fa a la classe s'estén al plantejament d'inici: la Georgia es fa un fart d'afirmar que no encaixen en aquest “paradís progre ric” que és el poble de Massachusetts on s'instal·len. Però en el fons no tenen cap problema en integrar-s'hi ni en qüestionen els privilegis.

Encara grinyola més tot el que té a veure amb la Ginny. Afroamericana per part de pare, la noia adolescent marca territori a la classe de literatura des del primer dia quan fa notar que les lectures obligatòries corresponen gairebé totes a autors blancs. La sèrie pretén plasmar així que les noves generacions tenen més consciència pel que fa a la diversitat cultural. Però alhora passa de llarg per qüestions com que la noia senti la necessitat d'allisar-se els cabells rinxolats, que l'acusin només a ella quan pispa amb les amigues blanques en una botiga, o que un company de l'institut li retregui que no té el cul prou gros per al seu color de pell. En una escena que va generar polèmica a les xarxes, la Ginny discuteix amb el seu xicot d'ascendència asiàtica, el Hunter (Mason Temple), fins que s'acaben retraient quin és el més “blanc” dels dos. El Hunter posa sobre la taula el concepte “olimpíades de l'opressió”, la terminologia amb què es defineix la retòrica competitiva entre diferents formes de discriminació. Més enllà d'aquesta il·lustrativa conversa, Ginny & Georgia es limita a complir amb cert discurs previsible sobre la diversitat mentre normalitza altres inèrcies estigmatitzadores.