Heliogàbal, el primer emperador trans

Barcelona“Heliogàbal, d’emperador, es comporta com un canalla i com un llibertari irreverent”, escriu Antonin Artaud (1896-1948) al magnífic assaig biogràfic Heliogàbal o l’Anarquista coronat que acaba de publicar per primera vegada en català Edicions Poncianes, traduït per Xavier Valls Guinovart i amb epíleg d’Arnau Pons.

L’any 1934, el poeta francès va fer viatjar els lectors fins a l’Imperi Romà del segle III per recuperar una de les figures més controvertides de la història, la de l’adolescent Vari Avit Bassià, “més tard dit Elagàbal o Fill dels Cims” i “finalment Heliogàbal, nom que sembla la feliç contracció gramatical de les més altes denominacions del sol”. Amb només 14 anys, el noi va aconseguir convertir-se en emperador de l’Imperi Romà. El seu regnat seria breu, del 218 al 222, però el jove en va tenir prou amb quatre anys per sacsejar els fonaments de la societat. Va substituir els senadors per senadores. Va fer nomenar un ballarí “com a cap de la guàrdia pretoriana”. Escollia els seus ministres “segons la grandària del membre”. Va humiliar els nobles demanant-los si havien conegut “la pederàstia de joves”. Ell mateix “es vestia de prostitut” i es venia “per quaranta rals a la porta de les esglésies cristianes”. Heliogàbal va ser “home i dona alhora”, i seguint una tradició de Gal·làcia (situada al centre de l’Àsia Menor) va estar a punt de fer-se castrar.

De l’atrocitat a l’ètica

“Heliogàbal va arribar a dir que donaria mig imperi a aquell metge que li aconseguís fer una vulva -comenta Arnau Pons-. Artaud va acceptar l’encàrrec d’escriure sobre l’emperador i se’l va portar cap al seu terreny. A Artaud li agradava posar-se al lloc del vituperat, i Heliogàbal va acabar molt malament. Per al poeta, l’artista veritable és aquell que aconsegueix imantar tots els mals de l’època. L’artista és com un parallamps: al costat d’Artaud hi podríem posar exemples com els de Marina Tsvetàieva i Paul Celan”. Pons, un dels grans especialistes celanians de l’actualitat, publicarà la traducció de Reixes de llengua a LaBreu pròximament.

“Vaig llegir Heliogàbal o l’Anarquista coronat fa uns anys, i em va semblar un text ben travat i molt complex”, recorda Xavier Valls Guinovart, que es va decidir a traduir-lo després de comprovar que hi havia poca obra d’Artaud en català. “Hi havia Versions d’Antonin Artaud, a càrrec de Josep Palau i Fabre, que durant anys n’ha sigut un dels grans divulgadors, i també la traducció de l’assaig El teatre i el seu doble, feta per Ramon Barnils”. Els dos volums van sortir a la dècada dels 70. Des de llavors es va obrir un llarg parèntesi que va tancar Lluís Maria Todó traduint per a Angle l’any 2010 el breu i flamíger assaig Van Gogh, suïcidat per la societat.

“ Heliogàbal... és un retrat històric que es mostra amb una gran potència narrativa, però també inclou fragments d’especulació filosòfica, antropològica i teològica -continua Valls-. Es pregunta per com neixen els déus i per com la poesia i el teatre es relacionen amb la vida”. Entre les perles aforístiques que s’hi troben hi ha aquesta: “És fascinant constatar que com més vell és un culte més terrible és la imatge que té dels déus; i que només aquest cantó terrible ens pot fer comprendre els déus”. “Hi ha un envit ètic en la literatura que és fonamental -explica Arnau Pons-. Ingeborg Bachmann deia: «De genis n’hi ha molts! El que no tenim és el caràcter ètic que arribi a l’alçada del geni. Això és el que ens fa falta»”. Pons defensa que Artaud no té “el deler d’atrocitat i crueltat que han defensat tants poetes i editors enamorats del mal”: “Al postfaci de les obres completes [1947] diu que els camps de concentració, la guerra i l’extermini són el teatre de la crueltat; ell no s’hi vol rabejar com els autors maleïts”.

Heliogàbal o l’Anarquista coronat ha sigut publicat a Edicions Poncianes. “Per a mi, Artaud és la victòria d’aquella llum tan veritable que no es pot amagar de cap manera. Seguirem publicant llibres com aquest, que siguin textos vertebrals i alhora molt atractius per als lectors d’ara -avança l’editor Jordi Carulla Ruiz-. Entre les pròximes propostes hi haurà títols d’Albert Camus, Emily Dickinson i Arthur Rimbaud”.