La història que amaga el Mercat de Sant Antoni, a la vista
Es pot seguir l’evolució d’aquesta cruïlla des de l’època romana fins avui
BarcelonaEl subsol del Mercat de Sant Antoni amaga moltes històries. Els arqueòlegs han anat trobant el rastre que van deixar els romans, els barcelonins de les èpoques medievals i modernes i els que ocupaven les parades del mercat quan es va inaugurar, el 1882. Des d’ahir tota aquesta recerca és més visible: diverses senyalitzacions expliquen a través de textos, gravats, dibuixos, mapes i fotografies les diferents èpoques històriques i l’arquitectura del mercat. “Hem patrimonialitzat i museïtzat el mercat -diu la responsable del pla Bàrcino, Carme Miró-. És un punt molt important de la història de la ciutat perquè és una cruïlla de camins”. Mentre caminem pel mercat, un parell de senyores pregunten quan s’organitzaran visites comentades. Demanen si es poden quedar i escoltar. “Aquí sota -explica Miró mentre caminem pel carrer Borrell- hi ha la necròpolis i un dels únics trams que es conserven de la Via Augusta”.
El projecte de reforma del mercat es va modificar per conservar una calçada de la via romana d’uns 50 metres gairebé intacta. Al costat d’aquesta via hi havia una necròpolis que va estar en funcionament entre mitjans del segle I i inicis del segle II. La troballa més singular van ser les restes de sis llits funeraris que es van fer amb fusta, ferro i bronze i es van revestir amb els ossos de bous i cavalls, i que s’estan restaurant. “La Via Augusta i les troballes de la necròpolis es podran veure en una fase posterior del projecte, segurament a partir del 2020”, destaca Miró. Les dues fases de museïtzació tenen un pressupost d’un milió d’euros. De moment, en la senyalització s’hi han invertit 200.000 euros.
Baluards contra l’artilleria
Baixant les escales que porten al fossar, al costat del baluard que es va començar a construir el 19 de juny del 1644, en plena Guerra dels Segadors, davant l’antic portal de Sant Antoni, hi ha l’explicació de com i per què es va construir la fortificació hectagonal i la contraescarpa i es visibilitza l’evolució de la ciutat des de Bàrcino fins a la construcció de l’Eixample. Originalment el baluard feia uns 10 metres d’alçada (se’n conserven uns 5 metres aproximadament) i es va bastir amb carreus de pedra de Montjuïc per resistir l’artilleria enemiga. A mitjans del segle XIX es va enderrocar la part sud i es va fer servir com a presó militar. Les excavacions arqueològiques també han localitzat una canalització d’aigua que feia uns 28 metres i que recollia l’aigua que s’acumulava fora de la muralla, al camí de la Creu Coberta, per abocar-la a l’interior del fossat.
A les diferents entrades del mercat els plafons expliquen com ha anat evolucionant, amb mapes i il·lustracions que imaginen com era en les diferents èpoques aquesta cruïlla de camins. El tram de la Via Augusta que es conserva va tenir una vida d’uns cent anys abans que una riuada s’ho emportés tot. Un dibuix porta el visitant fins a l’època baixmedieval, quan el camí del Llobregat -envoltat de masos i on es van començar a construir els primers hospitals- servia d’entrada i sortida de la ciutat. Va ser en aquest camí on a finals del segle XIV es va obrir el portal de Sant Antoni, una de les portes més importants de la Barcelona emmurallada. La carretera general de Madrid, que va tenir una vida curta [uns 20 anys], va substituir a mitjans del segle XIX l’antic camí medieval. El 1871 el projecte de l’Eixample d’Ildefons Cerdà va revolucionar urbanísticament la zona.
La gran icona de l’arquitectura de ferro és la Torre Eiffel de París, construïda el 1899. Abans, però, a Barcelona es van aixecar grans mercats amb aquesta tècnica: el mercat de la Llibertat (1875), el Born (1876), Sant Antoni (1882), la Barceloneta (1884)... “Hi ha una certa ironia en la construcció del mercat”, diu Miró. L’arquitecte que va idear el projecte, Antoni Rovira i Trias, no tenia gaire simpatia per Ildefons Cerdà, perquè va ser ell qui va guanyar el concurs que va convocar l’Ajuntament de Barcelona el 1859 per urbanitzar l’Eixample. Però finalment, per ordres de Madrid, es va fer realitat el projecte de Cerdà i el seu va quedar en un calaix. “El mercat ocupa una illa sencera i s’organitza en forma de creu grega (com si capgirés la quadrícula)”, diu Miró. A l’interior del mercat, quatre grans fotografies de la primera meitat del segle XX mostren com van ser els seus primers anys de vida.
