Una història sobre pirates i utopies llibertàries guanya el Nèstor Luján

BarcelonaLa sociòloga Imma Tubella (la Bisbal d'Empordà, 1953) va descobrir en una llibreria de París la Història general dels pirates, que Daniel Defoe va firmar inicialment amb el pseudònim Capità Charles Johnson, i va quedar fascinada per la història de Libertàlia, que va ser, segons Defoe, una colònia de pirates llibertaris que van fundar el capità James Mission i el monjo Caraccioli, a Madagascar, a finals del segle XVII. A partir d'aquí, Tubella va començar a investigar sobre homes i dones pirates i les idees que imperaven en els seus vaixells i en les repúbliques que van crear. El seu món és el que recrea a Els insubmisos del mar, que s'ha emportat el 25è premi Nèstor Luján de novel·la històrica, dotat amb 6.000 euros, i que atorga Columna. "No vull que sigui una oda a la pirateria però sí que volia parlar dels seus valors", diu Tubella.

Un personatge real, pare i avi d'herois

La novel·la ressegueix la trajectòria vital d'un personatge real, Antoni Ferragut i Guitard, nascut a Mallorca i pare i avi de dos herois de la independència dels Estats Units. De fet, Tubella es va fixar en la seva història perquè a Washington DC hi ha una plaça amb el seu nom. L'autora, però, ficciona molts dels esdeveniments. S'inventa, per exemple, que Ferragut va marxar de Mallorca als 13 anys i es va embarcar amb Daniel Defoe rumb a Madagascar per conèixer Libertàlia. "Molts autors parlen de les repúbliques pirates que es van crear. Eren autogestionades, hi havia igualtat, una economia cooperativa, i existia el dret a la felicitat del qual més tard també va parlar la constitució americana", assegura Tubella. Més aviat faldiller, el Ferragut de la ficció coneix moltes dones i, entre elles, algunes pirates. "Mentre investigava vaig anar descobrint dones pirates. N'hi ha hagut sempre però no se n'ha parlat gaire", lamenta l'autora.

Tubella, que s'ha submergit de ple en el món de la pirateria, reivindica més reconeixement dels seus valors per part de la historiografia: "He llegit els codis de pirateria i tot es decidia en assemblea. Les dones tenien dret a vot -al nostre entorn no se'ls va reconèixer fins després de la Segona Guerra Mundial i a Suïssa fins als anys 70- i podien ser escollides com a capitanes; l'assetjament contra les dones i els nois joves estava penadíssim, i part dels botins es destinaven a pagar l'atenció mèdica i les pensions per als que quedaven malferits". Tubella, fins i tot, ha parlat amb el Partit Pirata i veu certs paral·lelismes entre pirates i okupes: "Ambdós es dediquen a alliberar espais", assegura, orgullosa també del fet que una de les seves nebodes sigui okupa.

Tubella és doctora en ciències socials i catedràtica de comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), de la qual va ser rectora entre el 2006 i el 2013. Ha estat membre, entre d'altres, del consell assessor de Catalunya de Telefónica i del consell assessor de Catalunya d’Endesa, i assegura que des de petita volia escriure però que no veia gens clar que s'hi pogués guanyar la vida. Abans d'Els insubmisos del mar havia publicat Un secret de l’Empordà (2016) i A cavall del vent (2019).