Per què es va practicar el canibalisme fa 5.700 anys en una cova d'Atapuerca?

Barcelona¿El canibalisme era un acte d’amor envers familiars o veïns, que connectava el món material amb el més enllà? ¿Un acte de supervivència, de desesperació davant la fam? ¿L’episodi final després d’un enfrontament violent? Un equip de recerca liderat per l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) ha documentat un nou episodi de canibalisme entre grups ramaders del neolític final, fa 5.700 anys, a la cova d’El Mirador (Atapuerca). "Cada vegada tenim tècniques més sofisticades que ens permeten saber per què es practicava el canibalisme durant la prehistòria", assegura Palmira Saladié, la investigadora de l’IPHES-CERCA que ha liderat l’estudi. En aquesta última excavació, es van trobar almenys onze individus (infants, adolescents i adults), que van ser esquinçats, descarnats, desarticulats, fracturats, cuinats i consumits en molt poc temps. "L’anàlisi isotòpica d’estronci indica que tots els individus consumits eren d’origen local i que van ser devorats en tan sols deu dies. El fet que es consumissin en tan poc temps descarta que es tracti d’un ritual funerari i no hi ha cap evidència de fam extrema", assegura Saladié. En aquell moment, a la província de Burgos, hi havia boscos i praderia. Les comunitats ramaderes tenien al seu abast fauna salvatge com cérvols, guineus i conills, però també animals domèstics com ovelles, cabres i bovins.

Els investigadors creuen que a les onze víctimes se les van menjar després d’un enfrontament. "Les lesions provocades pel canibalisme emmascaren els rastres de violència, però creiem que es tracta d’un conflicte entre grups veïns o entre comunitats locals i nouvingudes", afirma Saladié, que ha treballat amb Antonio Rodríguez-Hidalgo, de l’Instituto de Arqueología-Mérida, i Francesc Marginedas. La investigació s'ha publicat a Scientific Reports.

L'enfrontament intergrupal va acabar amb l'eliminació d'un grup familiar complet i el posterior consum de les víctimes, just abans que l'espai canviés d'ús i fos utilitzat com a cova sepulcral. L'anàlisi tafonòmica ha identificat marques de tall, fractures per accedir a la medul·la, cocció i fins i tot marques de dents humanes en les restes. "Sabem que les víctimes totes eren locals, però no sabem quina era la procedència dels comensals", afirma Saladié. No és el primer cas de canibalisme detectat a la cova d'El Mirador. El 2001 es van trobar les restes de sis individus (adults, infants i adolescents) amb marques clares de desarticulació i descarnament sobre ossos llargs, escàpules i falanges, i senyals d'haver estat cuinades.

Aquest episodi de canibalisme es va produir en una època encara més recent: fa uns 3.400 anys, durant el Bronze Mitjà. En aquell cas, les evidències tafonòmiques mostren que els cossos van ser consumits i abandonats, però posteriorment coberts deliberadament per un altre grup humà. D'altra banda, els caps es van polir i se'ls va donar forma de recipient, un detall que fa que els investigadors treballin amb la hipòtesi que hi va haver algun tipus de ritual relacionat amb el canibalisme. "La recurrència d'aquestes pràctiques durant la prehistòria a la cova d'El Mirador converteix aquest jaciment en un espai clau per comprendre el canibalisme humà prehistòric", defensa Saladié.

La violència del neolític

Hi ha altres episodis de canibalisme en altres llocs d'Europa. A Herxheim (Alemanya) es va trobar una fossa on fa uns set mil anys es van enterrar mig miler d'individus amb signes de canibalisme. A la cova de Fontbrégoua, a la Provença francesa, també s'hi van trobar les restes de set adults i sis infants, barrejats amb ossos d'animals, que fa entre vuit i sis mil anys van ser desmembrats i processats com si fossin bestiar.

Tot indica que les massacres van començar amb l'agricultura. Segurament per un excés demogràfic i uns recursos limitats, podrien ser també conflictes polítics o, en alguns casos, perquè van començar a aparèixer les primeres identitats ètniques. "Durant el neolític, a la península Ibèrica, però també a Europa, hi va haver molts episodis de violència i s'han documentat massacres i canibalisme", explica Saladié. De fet, l'equip investigador relaciona aquest episodi amb altres esclats de violència. Una de les massacres més antigues documentades a Europa va ser a Talheim, al sud d’Alemanya, on el 1983 es va descobrir un jaciment agrícola de fa uns set mil anys. Les excavacions van treure a la llum una fossa comuna amb 34 individus: homes, dones i nens, apilats sense cap ordre ni senyals de ritus funeraris. Molts d’ells presentaven el mateix patró de violència: fractures cranials profundes causades per destrals de pedra, impactes de fletxes i cops contundents. La majoria no mostraven ferides defensives, fet que suggereix que l’atac va ser ràpid i letal. La cova dels Trocs, situada a la localitat de Bisaurri, a la comarca de la Ribagorça, és un altre jaciment amb traces d'un bany de sang. Les restes humanes trobades daten d'uns 7.300 anys, al voltant del 5300 aC, i presenten evidències d'una massacre violenta que va implicar almenys nou individus, cinc adults i quatre nens.