Les dones que van revolucionar les biblioteques enmig de la Gran Guerra

BarcelonaQuan va esclatar la Primera Guerra Mundial, un grup de dones es va traslladar fins a França per unir-se al Comitè Americà per a les Regions Devastades (CARD), fundat per Anne Morgan (1873-1952), filla del banquer J.P. Morgan. Entre aquestes dones, hi havia la bibliotecària nord-americana Jesse Kit Carson (1876-1959), que va revolucionar les biblioteques franceses enmig de la devastació de la guerra. Entre moltes altres coses, va fundar cinc biblioteques i en va crear cinquanta d’itinerants al nord. "No es va deixar vèncer per la burocràcia francesa, on hi havia molts homes estancats, sexistes i elitistes, i va treballar perquè les biblioteques tinguessin seccions de literatura infantil i sistemes de lliure accés, totes dues coses inaudites a la França d’aquella època", explica l’escriptora Janet Skeslien Charles (Conrad, 1971), autora de Les bibliotecàries del front, traduït al català per Mar Vidal i publicat per Navona.

L’autora es va topar amb el nom de Carson mentre feia recerca per al seu anterior llibre, La biblioteca de París. "El seu nom apareixia molt sovint als arxius i crec que no se l’ha tractat correctament. Hi havia també moltes cartes precioses de dones franceses que li agraïen la tasca que havia fet", assegura Skeslien, que posa èmfasi en el fet que Carson va canviar de dalt a baix el sistema bibliotecari francès. "Hi ha molta documentació on es pot comprovar que en aquell moment es considerava que les biblioteques no eren un lloc per als infants. Hi havia les biblioteques universitàries que eren per a estudiants, un 99% eren homes, i hi havia biblioteques públiques, però no eren llocs gaire agradables. No t’hi podies passejar ni mirar llibres", explica l’escriptora. A principis del segle XX, a les biblioteques, els lectors havien de demanar el llibre i esperar pacientment rere una barana.

Una multimilionària lluitant pels drets de les dones

Les dones del CARD no només van revolucionar les biblioteques, van convertir ambulàncies en biblioteques itinerants, van donar vida a clubs de lectura, van formar les primeres bibliotecàries franceses i van fer arribar llibres als soldats. Van anar molt més enllà, treballant per ajudar els infants malnodrits. Van tornar a obrir escoles, van oferir refugi a moltes famílies i van ajudar centenars de persones a tornar als seus pobles. Bona part del finançament per fer tot això va sortir de les múltiples campanyes que va engegar Anne Morgan. Se’n va fer mofa perquè era la filla d’un banquer que va lluitar pel moviment sufragista i pels drets de les dones. "Era una manera de fer-la més petita, els deien la brigada del visó", detalla l'escriptora. Al llibre, l’autora recupera molts altres noms, com el de l’Anne Murray Dike. "Tot el que va escriure és un relat fascinant dels reptes i els avenços de l’organització", explica. Quan Dike va morir, a l’obituari del New York Times es va poder llegir: "Va ser una de les principals forces en la reconstrucció de les regions de França devastades per la guerra".

"Hi va haver dones increïbles que van estar a les trinxeres, i van fer costat als soldats i als civils, però que han estat invisibilitzades. Peter Jackson va dirigir i produir They shall not grow old (Ells no envelliran), amb molt material inèdit dels arxius de la Gran Guerra. És una llàstima que amb un metratge tan llarg no hi surti cap dona fent cap d’aquestes feines heroiques, tot i que hi ha molt material d’arxiu sobre elles", afirma Skeslien, que reivindica la importància de les biblioteques.

Per a l’autora, s’ha de batallar i plantar cara per defensar-les i tenir accés lliure als llibres. "Diferents editorials nord-americanes s’han unit per combatre la prohibició de llibres, he participat en diferents actes per recaptar diners i lluitar als tribunals contra les prohibicions i la censura", assegura. "A internet hi ha coses molt violentes i aterridores, però és massa gran per combatre-la, és com una teranyina internacional a la qual els pares no poden realment accedir. En canvi, sí que poden atacar el seu bibliotecari local, poden aixecar físicament un llibre i dir «aquest, aquest és el nostre problema»", lamenta.