Els independentistes catalans que van salvar milers de fugitius del nazisme

GironaLa frontera dels Pirineus fins a l'Albera està marcada a foc per l'exili de centenars de milers persones que, durant la primera meitat del segle XX, van creuar les muntanyes d'una banda a l'altra fugint de la guerra. Entre 1936 i 1939, corrues de republicans es van escapar de les tropes franquistes en direcció a França i, poc després, durant la Segona Guerra Mundial, milers de jueus van refer els mateixos camins a la inversa per fugir de l'ocupació nazi que amenaçava Europa. En la fugida de l'amenaça nacionalsocialista, va ser clau el paper de desenes de militants independentistes catalans que, des de la clandestinitat del franquisme, van crear una xarxa solidària de passos fronterers per ajudar a trobar una sortida segura a jueus, membres dels governs europeus, soldats o civils.

Eren independentistes que el 1939 s'havien exiliat a França però que, en veure el futur negre d'Europa, es van implicar en la lluita mundial antifeixista, proporcionant documentació falsa, col·laborant amb la Resistència francesa i buscant passos segurs a Banyuls, Portbou, Vilamaniscle, la Garrotxa o la Cerdanya, d'amagat de la Guàrdia Civil i la policia nazi. Militaven a Estat Català, el primer Front Nacional de Catalunya (creat a París el 1940 per antifeixistes exiliats) o Nosaltres Sols!, i van passar pels camps de concentració francesos i van ser detinguts i torturats pels soldats de Franco.

La tasca d'aquests militants catalans ha quedat en l'oblit i, des de fa dos anys, la Fundació Reeixida, implicada en el reconeixement de la memòria nacional de Catalunya, treballa per donar-la a conèixer a través del projecte Rutes de la Llibertat. "És la història d'uns catalans que, davant d'un moment en què tot estava negre i fotut, no es van rendir i es van arremangar per ajudar els altres", defensa Oriol Falguera, president de la fundació. I continua: "A qualsevol país d'Europa serien herois i tindrien un monument, però aquí són oblidats". Ara la fundació els ha posat una primera placa de record al pas de Molinàs, prop de Colera, amb l'esperança que els ajuntaments, les diputacions o la Generalitat continuïn amb els reconeixements.

Gregori Font i Francesc Vilà, els primers passadors

El primer passador implicat en la xarxa d'evasió clandestina va ser Gregori Font, guerriller que va combatre Franco i que el juliol del 1939 es va escapar del camp francès d'Agde, conscient que el desencadenament d'una guerra mundial era inevitable. Es va posar a disposició de la lluita mundial contra Hitler, confiant també que els aliats ajudarien Catalunya a derrotar al franquisme. "Gregori Font no té cap estàtua perquè el reconeixement d'una nació només es té quan es guanyen les guerres, però arribarà un dia que Catalunya serà independent, el president de la Generalitat li donarà les gràcies i el meu pare podrà descansar en pau", manifesta el seu fill, Aleix Font.

Font va comptar ràpidament amb la col·laboració de Francesc Vilà, que, amb 20 anys, es va escapar d'Argelers per implicar-se en els passos clandestins. La seva filla, Montserrat Vilà, fins que no va descobrir la Fundació Reeixida fa menys d'un any, desconeixia la seva història. "Sabia que el meu pare era dissident, però mai ens va explicar el que feia a la frontera, segurament per protegir-nos, ja que vam viure molts anys amb els telèfons intervinguts i visites de matinada –recorda–. És un orgull conèixer la història humanista d'una persona compromesa per salvar la gent que fugia del nazisme", explica. I conclou: "Ara és el moment d'aixecar el cap i fer memòria de tota aquesta gent silenciada per la història que arriscava la vida per la llibertat amb una lluita silenciosa i clandestina".

Un altre dels primers passadors és Manuel Valls de Gomis, l'únic català reconegut com a Just entre les Nacions, la distinció mundial que reconeix els ciutadans que van ajudar els jueus durant el nazisme.