Homenatge a les dones que van morir al camp nazi de Ravensbrück

RavensbrückLa veu dolça i emocionada de Marina Rossell cantant 'Morir a Ravensbrück', de Montserrat Roig, ha servit aquest diumenge per tancar l'acte d'homenatge que l'Amical de Ravensbrück i la Generalitat han fet en aquest camp d'extermini nazi per commemorar el 70è aniversari de l'alliberament. La vicepresidenta de la Generalitat, Joana Ortega, acompanyada de la presidenta de l'Amical, Anna Sallés, de la filla de Neus Català, Margarita Català, i del director del Memorial Democràtic, Jordi Palou-Loverdos, han fet una ofrena floral davant de la placa commemorativa que recorda les catalanes empresonades al camp. "Tenim l'obligació de mantenir viva la memòria", ha destacat Ortega.

Durant el nazisme i la Segona Guerra Mundial, milers de dones van ser empresonades per motius polítics o per negar-se a acatar els dictàmens nazis al camp de concentració Ravensbrück. Unes 92.000 hi van perdre la vida, entre elles la catalana Carme Bartolí, que va morir als braços d'una altra companya, Coloma Serós. Totes dues són les tristes protagonistes de la cançó 'Morir a Ravensbrück', de Montserrat Roig, i que aquest diumenge Marina Rossell, visiblement emocionada, ha interpretat davant de la placa commemorativa del camp.

Neus Català va aconseguir sobreviure als horrors del camp d'extermini, i la seva filla, Margarita Català, també ha participat en l'acte d'aquest diumenge a Alemanya. "Sempre que vinc a Ravensbrück és molt emocionat. Penso en tot el que va viure la meva mare i totes les altres dones aquí", ha admès, assenyalant que desgraciadament moltes ja no hi poden anar.

Durant el record a les víctimes del camp de concentració, s'ha fet un minut de silenci i Marina Rossell també ha interpretat la cançó 'Paisatge de l'Ebre', de la fa poc desapareguda Teresa Rebull. La presidenta de l'Amical de Ravensbrück, Anna Sallés, ha assegurat durant l'acte que cal "recordar i honorar totes les persones que van viure, i les moltes que van morir", al camp. Sallés ha destacat l'esforç de moltes supervivents, com Neus Català, que van "continuar lluitant per la democràcia" un cop van sortir de l'horror nazi. Avui, ha dit Sallés, és "fonamental" continuar "lluitant per la democràcia, contra la desigualtat i el racisme" i per evitar que es tornin a produir actes com els dels anys 30 a Alemanya.

La vicepresidenta de la Generalitat, Joana Ortega, ha coincidit a assenyalar que és "molt important" no oblidar el que va passar a Ravensbrück ara fa més de 70 anys. "Tenim l'obligació de mantenir viva aquesta memòria", ha dit la vicepresidenta de la Generalitat. "Ho hem de fer per aquestes dones que van perdre la vida, ho hem de fer també perquè avui vivim la pau i la democràcia amb normalitat, però això va tenir un preu, moltes i moltes vides", ha destacat.

Segons Ortega, "ara és més important que mai" mantenir viva la memòria, ja que els últims supervivents de mica en mica deixaran d'estar amb nosaltres i caldrà traspassar el seu testimoni als més joves. La vicepresidenta ha indicat que el camp de Ravensbrück "hauria de ser una visita obligada de tots nosaltres un cop a la vida", perquè ajuda a "entendre molt més el valor de la pau i el valor de la democràcia". "Mai més pot tornar a passar, i la responsabilitat de mantenir viu aquest esperit de 'mai més' i la memòria és nostra, i és una gran responsabilitat", ha remarcat.

L'homenatge català a Ravensbrück s'ha fet coincidint amb els actes centrals de commemoració del 70è aniversari de l'alliberament del camp de concentració, que compten amb la participació d'algunes de les supervivents, entre elles moltes poloneses.