Arqueologia
Cultura 13/01/2022

Troben el cap (tallat) d'un guerrer iber a Olèrdola

És el crani ritual més meridional identificat fins ara a Catalunya

4 min
Part frontal del crani localitzat a Olèrdola

Sabíem que els indicets i els laietans tenien per costum tallar el cap dels seus enemics , no de manera indiscriminada sinó només els dels que eren més significatius o importants, i exhibir-los com si fossin un trofeu. Ara hi podrem afegir els cossetans. Una nova troballa, que es va fer aquest desembre al poblat iber d’Olèrdola, a l’Alt Penedès, demostra que els ibers més meridionals també practicaven aquest ritual. Les excavacions que es van fer en una de les principals torres defensives del jaciment d’Olèrdola han tret a la superfície la part frontal del cap d’un home adult, d’entre 18 i 25 anys, que devia morir fa uns 2.200 anys, entorn de la Segona Guerra Púnica (218-206 aC). És el primer cap (tallat) que es troba tan al sud de l’actual Catalunya.

Més enllà de la informació que pot aportar sobre la cultura ibera, les anàlisis genètiques de les restes humanes facilitaran noves dades sobre l’origen dels homes i dones que van viure, entre els segles VI i I aC, a les ribes de la Mediterrània, al Llenguadoc i a l’Alta Andalusia i, també, a l’actual Catalunya. Per als arqueòlegs és com un petit tresor, perquè trobar restes humanes dels ibers és força excepcional, ja que tenien per costum incinerar els morts. El cap d’Olèrdola s’exhibirà a l’exposició L’enigma iber. Arqueologia d’una civilització , que es pot veure al Museu d'Arqueologia de Catalunya fins a aquest diumenge, 16 de gener. 

“Portem anys excavant al voltant de la muralla ibèrica. El cap era a la primera torre defensiva, una espècie de nina russa, perquè va ser una torre ibera, després romana i, més tard, medieval. Per a nosaltres, aquesta troballa és excepcional”, explica Núria Molist, responsable de la seu d’Olèrdola i conservadora de la col·lecció ibèrica del Museu d’Arqueologia de Catalunya. La torre ibera es va cremar i es va ensorrar en algun moment de la Segona Guerra Púnica, i tot el pis de dalt, que era un habitatge, amb un foc, morters, un teler i àmfores, es va enfonsar. El crani era al pis de baix però Molist no creu que fos el seu lloc original. Són cinc fragments de la part frontal del cap que encaixen perfectament. “Segurament el tenien exposat a l’entrada del recinte emmurallat, perquè tothom el veiés, era un símbol de poder”, detalla Molist. 

Separar el cap de la resta del cos no era un ritual exclusivament iber. De fet, és molt present a moltes cultures i és una pràctica habitual fins fa relativament poc en termes històrics. Els borbons van exhibir, el 1714, el cap del general Moragues en una gàbia durant dotze anys, al Portal de Mar de Barcelona. La seva vídua va patir un autèntic viacrucis per recuperar-lo. Celtes i gals també exhibien els caps dels enemics. El grec Posidoni d’Apamea expressava el disgust que li causava veure caps tallats a molts indrets mentre recorria el sud-est de la Gàl·lia a finals del segle II aC, i Diodor de Sicília escrivia al segle I aC que els gals tenien el costum d’embalsamar amb oli de cedre els caps dels enemics més coneguts i els ensenyaven orgullosos als estrangers que els visitaven. Tanmateix, ni grecs ni romans parlen del ritual de tallar caps entre els ibers. L’única evidència són els caps que s’han trobat a Ullastret, alguns amb el clau de ferro que els subjectava encara clavat, a Puig Castellar (Santa Coloma de Gramenet) i ara a Olèrdola. 

Els ibers, contínuament en guerra

“Exposaven el crani perquè és la part individual més representativa, és el que ens distingeix i on es concentren l’olfacte, la vista, el gust, el cervell i amb què pensem”, detalla Molist. El crani d’Olèrdola no està complet, falta la part del darrere i, per tant, no es pot saber si tenia un clau clavat perquè no s’ha trobat la perforació. “Sí que hem trobat que es va eliminar cabell per situar el clau”, diu la responsable del jaciment d’Olèrdola. L’arqueòleg Jordi Principal també creu que el més probable és que es tracti del trofeu d’un combat. “A vegades hi havia combats aristocràtics, entre personatges importants, i el vencedor tallava el cap amb un cop d’espasa al rival quan ja era mort”, diu Principal. En altres caps s’han trobat ferides de batalla produïdes poc abans de tallar-lo. “Els ibers vivien en un estat de guerra endèmic, bona part de la seva activitat era la guerra”, detalla Principal. Sovint, però, era una guerra de baixa intensitat: s’enfrontaven a altres tribus pel territori, per raons econòmiques o per robar bestiar. Els guerrers tenien un estatus important i altres cultures llogaven ibers com a mercenaris per a les seves guerres. Tanmateix, no es descarten altres hipòtesis, com que les famílies més importants guardessin els caps dels seus avantpassats i els exhibissin en una mena de santuari familiar. 

Ceràmica i una arma romana

Molist destaca la importància de les anàlisis genètiques i de la dentició, que poden donar detalls sobre l'alimentació i l'origen, així com el lloc on va créixer l’home de qui han trobat el cap. La teoria més estesa és que els ibers eren pobles autòctons peninsulars, però hi ha debat sobre el contacte amb pobles colonitzadors del Mediterrani. Actualment, es fan anàlisis genètiques que permeten tenir informació sobre els moviments de pobles de fa milers d’anys. Al costat del crani hi havia diferents tipus de ceràmica i una arma llancívola d’atac, un pilum, que utilitzaven els romans. No se saben les circumstàncies en què es va cremar la torre ni què hi feia un pilum romà.

Part frontal del crani del guerrer iber

Els ibers no estaven aïllats del món. Tenien estreta relació amb fenicis, grecs, etruscos, balears i diferents pobles cèltics. Tampoc van poder mantenir-se apartats dels pitjors conflictes que van assolar el Mediterrani en el seu temps. I un dels pitjors, el que vindria a ser una guerra mundial de l’època, la Segona Guerra Púnica, va acabar amb la seva cultura. L’enfrontament entre cartaginesos i romans els va enxampar de ple: la península Ibèrica va ser escenari dels combats entre Anníbal i els generals romans. I els romans van esclafar les revoltes amb la destrucció de ciutats, matances i la venda com a esclaus dels supervivents. 

Una quinzena de caps més, entre ells el d'una dona

Hi ha força evidències que els ibers utilitzaven els caps de manera ritual. El primer cap es va localitzar el 1904 al poblat ibèric de Puig Castellar (Santa Coloma de Gramenet). Estava força sencer, l'havien travessat amb un clau de més de 20 centímetres de llarg i era d'una dona. Tenia entre 30 i 40 anys quan va morir, desgast dental i un tumor ossi benigne a l'occipital. Hi havia senyals que havia estat manipulat per exposar-lo sobre un suport de fusta, possiblement un pal. És l'únic cap que, fins ara, s'ha documentat que pertanyia a una fèmina, la resta tots són d'homes o no se n'ha pogut determinar el sexe. A Santa Coloma de Gramenet se n'hi van trobar cinc més.

L'altre poblat iber on s'han localitzat caps ritualitzats és Ullastret. Els primers es van trobar el 1947: tres, acompanyats d'una espasa, eren en una sitja a prop d'una de les portes d'entrada a la fortificació, i un quart estava situat en un dels carrers. El 2012 es va fer una altra excepcional troballa a Ullastret: cinc caps enclavats, dos dels quals encara conservaven el clau. El més jove tenia entre 16 i 18 anys i, el més gran superava els 50. Un tenia al rostre diverses lesions produïdes per arma blanca, i es va interpretar que tots cinc estaven avesats a la lluita i eren guerrers, però no se sap si van morir de manera simultània. En canvi, sí que van estar exposats conjuntament a la façana d'un edifici d'un dels principals carrers del poblat iber d'Ullastret. En aquest poblat es van localitzar també 150 fragments cranials corresponents a 17 individus en una de les estances d'un habitatge aristocràtic, i uns altres 21 fragments de quatre individus molt a prop. En cap cas, però, es van poder reconstruir els cranis. A Ca N'Oliver (Cerdanyola del Vallès) també es va trobar un fragment cranial amb una perforació.

stats