La insaciable gana artística i eròtica de Pablo Picasso

BarcelonaHi ha interpretacions de les obres d’art que estan tan a la vista que passen desapercebudes, fins que algun expert les detecta i en treu suc. L’obra de Picasso és plena d’aliments i estris de cuina, i restaurants com Els Quatre Gats, Lapin Agile i Le Catalan van ser llocs importants al llarg de la seva vida, però el Museu Picasso de Barcelona serà el primer a dedicar una exposició a aquesta qüestió: Picasso i la cuina obrirà les portes el 25 de maig i inclourà prop de 200 obres. “Per a Picasso la cuina és una metàfora de l’acte creatiu i està relacionada amb l’erotisme”, afirma el director del museu, Emmanuel Guigon, que també serà el comissari de l’exposició juntament amb Claustre Rafart, conservadora de la institució, i la professora francesa Androula Michael. “La cuina també està molt present en l’obra escrita de Picasso”, subratlla. A més, la mostra comptarà amb la col·laboració de Ferran Adrià, que torna als esdeveniments artístics després de la seva sonada participació a la Documenta de Kassel.

Emmanuel Guigon treballa amb la voluntat de trobar l’equilibri entre exposicions blockbuster com poden ser Picasso i la cuina i altres d’investigació, com serà el cas de Sabartés per Picasso per Sabartés, que obrirà el 23 de novembre. “És un personatge conegut i desconegut alhora -explica Guigon-. La primera part de la seva vida és absolutament misteriosa”. La mostra, comissariada per Guigon i la responsable de la biblioteca del museu, Margarida Cortadella, coincideix amb el 50è aniversari de la mort de Sabartés i també explorarà la seva trajectòria com a escriptor, traductor i professor més enllà de ser el secretari de l’artista malagueny. A més, els arxius de Sabartés es posaran a disposició dels estudiosos.

La temporada del Picasso inclourà una altra exposició basada en els fons del museu: Pablo Picasso i els editors Gustau Gili, que obrirà el mateix dia que Sabartés per Picasso per Sabartés i suposarà la posada de llarg dels fons sobre l’artista de l’editorial que el museu va adquirir l’any 2014. La comissària tornarà a ser de la casa, Claustre Rafart. “Picasso i els Gili van ser amics i van col·laborar en dos moments, als anys 20 i a partir dels anys 50”, recorda Guigon.

Al marge de la programació, el director segueix treballant en una nova presentació de la col·lecció permanent que posi en context l’obra de Picasso. Tenia prevista inaugurar-la enguany, però, com que el 2018 és “excepcional” pel que fa als préstecs, l’ha ajornat. Però, tot i així, ha convertit el préstec en una oportunitat per fer una altra exposició. Com a intercanvi de les 50 obres que del museu deixarà a l’Orsay per a l’exposició Picasso blau i rosa, rebrà peces d’artistes com Delacroix, Manet, Degas, Cézanne, Gauguin i Steinlen que es podran veure sota el títol de Picasso descobreix París a partir del 18 de setembre. A més de seleccionar les obres que Picasso va contemplar en els seus primers viatges a la capital francesa, la conservadora del museu Malén Gual les posarà en relació amb obres de la col·lecció.

En paral·lel a la programació, Guigon segueix treballant per transformar la relació del museu amb el públic: s’estan analitzant els recorreguts dels espectadors dins l’edifici i manté la seva voluntat de millorar la planta baixa per fer-la més acollidora. “S’ha de tenir cura del ritme i el flux de les visites”, explica el director, que també té previst obrir els dilluns d’estiu. En el terreny de la recerca, el museu treballa en la confecció d’una nova cronologia de la vida de Picasso. “Al món anglosaxó i al francès l’etapa espanyola de Picasso és molt desconeguda i es repeteixen els errors”, conclou el director, que també col·labora amb el Reina Sofia i el Museu Picasso de París en una memòria oral del malagueny i el llançament d’una revista acadèmica de periodicitat anual.