Un Sant Jordi intentant fugir dels tòpics
BarcelonaLa diada comença amunt amb el discurs compromès i incòmode de l’escriptor convidat a l’Ajuntament de Barcelona, Pol Guasch, que assenyala la superficialitat “d’activitats protocol·làries com aquesta” i la recerca caníbal del “tall fresc”. “La literatura no es retòrica, és desviament”, afirma, i defensa la literatura com “una tasca humil de cura i acompanyament” i no de “mercadeig”. Practicar el desviament en una diada tan marcada pels tòpics és un exercici tan difícil com saludable. Prou metàfores de dracs! Enfilo les Rambles amb la idea de desviar-me de la massa i passejar per la columna vertebral del Sant Jordi aC (abans del Covid).
Sense paradetes d’intrusos, a la Rambla dominen les floristes, que exhibeixen roses exòtiques èticament pitjors que el creuament de l’home i el mico. Carrer amunt hi ha els quioscos i els souvenirs, i dos paletes que han triat el dia ideal per fer obres al mosaic del terra. Passo plaça Catalunya rabent, esquivant guiris i coloms, supero l’embús del trànsit a Gran Via, i arribo a la rambla de Catalunya, on tampoc hi ha parades, però hi ha cerveses. Els restaurants han estès les taules per la via com si això fos un passeig marítim i haguessin de fer l’agost. Si al passeig de Gràcia hi ha els llibres, aquí hi ha les cerveses i els passejos d’enamorats, en una compartimentació quasi de ciència-ficció. Es nota que enyoràvem els llibres, però també els bars.
Jo intento desviar-me, però el capitalisme ve a mi. A les portes de La Casa del Llibre trobo un glover que fa cua per entrar a buscar un llibre. Em pregunto quin ésser ha necessitat fer aquesta compra. El ciclista, en Mierco, em diu que va a buscar un llibre que es titula La vida mola.
Fujo dels perímetres i trobo cues fins i tot per comprar un dònut-drac. Però allà on aC hi veuria cues insuportables, avui hi veig quasi-normalitat. El que serien aglomeracions avui em sembla ordre i civisme. Ens hem convertit en Suïssa. Costa fer baixar l’eufòria que puja, efervescent. És que l’any passat fèiem cua per comprar el pa i avui en fem per comprar llibres. Anem millorant. La vida mola.
