Publicitat
Publicitat

DISSENY

99 invents que encomanen enginy i optimisme

El Museu del Disseny inaugura la primera exposició temporal, ‘Disseny per viure’

Per què un braç ortopèdic ha de tenir un color carnós, i no els colors de l’equip de futbol de l’usuari? Els pares d’una criatura que pateix paràlisi cerebral i no es pot aguantar dreta ¿han d’acceptar que no es podrà moure? e-NABLEi Firefly Upsee, els dos projectes exposats dins de l’exposició Disseny per viure (99 projectes per al món real) que aborden aquestes problemàtiques, són dues lliçons d’enginy i també de coratge i humanitat, perquè s’enfronten a aquestes situacions difícils i en treuen part del dramatisme. “Qualsevol projecte que millora la vida d’una persona amb una disfunció millora la vida de tothom”, afirma Óscar Guayabero, paradissenyador i comissari de la mostra, la primera temporal del Museu del Disseny. “Volíem mostrar un altre tipus de disseny. El disseny d’autor només suposa un 1% dels objectes que ens envolten -afegeix-. També volíem obrir nous camps en què el disseny pot operar i no està tan present com voldríem”.

Abans d’entrar al museu, a l’estany exterior, el reclam de la mostra és Flyox I, un hidroavió no tripulat concebut per apagar incendis -també per fumigar els camps de planta de coca sense que els pilots es posin en perill-, i també per a usos agrícoles. Va sorgir després que l’autor, Luis Carrio, de Singular Aircraft SL, perdés un amic durant l’extinció d’un incendi, una mostra més del caràcter humà dels projectes, entre els quals hi ha simuladors de parts per a territoris on hi ha molts parts no assistits, una pilota que genera energia mentre s’hi juga, un filtre per potabilitzar aigua, una cadira amb casc per a zones de terratrèmols, un detonador de mines, una garrafa pensada per portar l’aigua rodolant, una incubadora de baix cost per a nens prematurs, un pal de sèrum infantil convertit en un joc -de l’Hospital Sant Joan de Déu-, i bolquers detectors d’infeccions d’orina, disfunció renal i deshidratació. Tots desprenen una barreja de sentit comú i optimisme.

El valor de canvi del disseny

“La mostra reflecteix les línies de recerca del museu. Vol ser una plataforma de trobada de tot el sector i de reflexió del present i futur del disseny i les arts de l’objecte -diu Pilar Vélez, la directora del Museu del Disseny-. També abordem els valors de canvi que té el disseny en la societat actual: la sostenibilitat, el reciclatge i l’accessibilitat”. La meitat dels projectes exposats provenen de Catalunya i la resta de l’Estat i l’altra meitat són internacionals, un reflex de com es poden donar els mateixos interessos a Barcelona, l’Àsia i els Estats Units. “El disseny pot ser un bon mediador amb el nostre propi cos, quan tenim diversitat funcional. També amb l’entorn, perquè el fa menys hostil i, finalment, el disseny fa de mediador entre nosaltres i els altres, perquè és l’única interfície que tenim per comunicar-nos-hi”, subratlla el comissari.

A diferència de l’obra solitària d’un dissenyador en el seu estudi, els projectes exposats sorgeixen d’equips multidisciplinaris, que sovint treballen sobre el terreny, en els quals l’estètica és només una peça més de l’engranatge. Les peces, totes en funcionament o en vies d’estar-ho, estan distribuïdes en quatre àmbits, segons la funció que compleixen: protegir, curar, educar i connectar. Guayabero defuig qualsevol excés de bonisme o d’ingenuïtat que es pugui atribuir a la mostra. El comissari posa les coses al seu lloc i atribueix la responsabilitat d’acabar amb determinats problemes als poders polítics i econòmics: “Som conscients que aquests projectes no són la resposta sinó una resposta possible per a una emergència puntual. Donen solució a una problemàtica concreta en un context concret, no solucionen el problema d’arrel”.

Els llibres que ens fan grans

Més continguts de

Els llibres que ens fan grans
PUBLICITAT
PUBLICITAT