Juan Diego Flórez: "La música s’està unint per transmetre el missatge de pau i de condemna a la guerra"

Barcelona“Serà un concert molt bonic, amb dues àries de Rossini espectaculars”, explica a l’ARA el tenor peruà Juan Diego Flórez (Lima, 1973) sobre el recital líric que oferirà aquest diumenge a les 19 h a l’Auditori de Girona amb la pianista Cécile Restier, la mateixa que el va acompanyar l’octubre del 2021 al Liceu. A Girona, a més de Rossini, hi cantarà “cançons de Schubert i Tosti, àries d’òperes de Donizetti, Verdi i Puccini, i un final amb la guitarra per tocar cançons llatinoamericanes”. “Estic content d’anar a Girona a cantar, i crec que el públic en quedarà molt content”.

Com no podia ser d’una altra manera, l’atac a Ucraïna també preocupa a Flórez, que el 4 d’abril participarà en el Concert per la Pau que es farà a la Scala de Milà, un dels objectius del qual és aconseguir fons per ajudar els afectats per la guerra. En aquest concert, dirigit per Riccardo Chailly, s’interpretarà l’Stabat mater de Rossini, “una peça realment molt bella”. “La música pot donar un missatge importantíssim de pau, i encara més des de la Scala, un dels màxims temples de l’òpera mundial –assegura–. Quan em vam proposar de cantar-hi, de seguida vaig mirar de canviar els compromisos que tenia per poder confirmar-hi la presència. Crec que el món de la música s’està unint a tot arreu per transmetre aquest missatge de pau i de condemna a la guerra. És molt important”.

Juan Diego Flórez no fa volar coloms, però confia en “l’esperança” que és capaç de comunicar la cultura, i així ho ha viscut arran de la crisi causada pel coronavirus. “Fa poc vaig fer dues funcions de l’òpera Lucia di Lammermoor a Munic i va ser meravellós. Tot i tenir l’aforament reduït al 70%, a poc a poc anem arribant a la normalitat tan desitjada. La cultura no ha de parar, és el que ens manté vius i amb esperança”.

Efectivament, l’ecosistema musical va revifant després de dos anys molt complicats que han suposat tot un “desafiament”. “Em vaig replantejar moltes coses”, diu el tenor. La falta de feina el preocupava, però admet que el va amoïnar molt més haver d’aturar l’activitat de Sinfonía por el Perú, la fundació que, a la manera del sistema veneçolà, “s’ocupa de nens i joves amb pocs recursos i que milloren les seves vides mitjançant la pràctica col·lectiva de la música en orquestres i cors”. “Vam poder reactivar l’activitat docent online, i al final vam poder beneficiar més de 6.000 nens i joves durant la pandèmia”, explica. Ara la Sinfonía por el Perú està recuperant l’activitat presencial, i en els pròxims mesos farà la primera gira per Europa: “Portarem uns vuitanta nens a tocar amb mi al Festival de Lucerna, al de Salzburg i al Menuhin de Gstaad”.

El Liceu i els bons restaurants peruans

Per a més endavant queda el retorn de Flórez al Liceu. L’any passat hi va fer un recital doble –eren dies d’aforament al 50%–, però té ganes de cantar en una òpera. “Hi estem parlant –avança–. Seria molt bonic poder fer algunes funcions d’òpera al Liceu. Trobo molt a faltar aquest fantàstic escenari, el públic tan meravellós i la possibilitat de ser més temps a Barcelona. Conec la ciutat i la seva gent, i els restaurants són molt bons, especialment els peruans: n’hi ha molts i bons. Sí, sempre m’ho passo bé a Barcelona”.