Le Corbusier, el primer arquitecte global

Barcelona.Charles-Édouard Jeanneret-Gris, conegut com Le Corbusier (1887-1965), tenia la fama de ser un personatge "irritant, de grans eslògans, ambiciós i amb una tendència dogmàtica i totalitària", diu Jean-Louis Cohen, especialista en la seva obra i comissari de l'exposició que s'acaba d'inaugurar al CaixaForum, Le Corbusier. Un atles de paisatges moderns. En comptes de la imatge més difosa de l'arquitecte, Cohen s'ha capbussat en la relació, a vegades contradictòria, que va tenir amb el paisatge dels llocs on va treballar, des de la seva Suïssa natal fins a l'Índia, passant per l'Alger, Xile, Buenos Aires, Montevideo, Rio de Janeiro, París i Venècia.

L'exposició, una coproducció del MoMA de Nova York i el CaixaForum, també recull el vessant més poètic del seu llegat. En total hi ha exposades 215 peces, entre maquetes, pintures, dibuixos -alguns fets durant una conferència-, fotografies actuals i d'època, quaderns de viatges i les recreacions a escala natural de quatre espais que Le Corbusier va projectar al llarg de la seva carrera. La majoria dels materials, alguns d'inèdits, provenen dels extensos fons de la Fundació Le Corbusier de París. També s'hi exposa el gran diorama del Pla Cerdà, on es pot observar que preveia reduir el casc històric de Barcelona a la meitat.

"L'obra de Le Corbusier encara conserva una qualitat poètica extraordinària -subratlla el comissari de l'exposició-. Des de la perspectiva de l'arquitectura va convidar els seus contemporanis a mirar el món". Le Corbusier va ser el primer "volador professional", i va deixar un llegat ingent com a arquitecte, urbanista, pintor, dissenyador de mobles, escriptor, editor, fotògraf i cineasta amateur "comparable al de Picasso": 400 projectes, 75 edificis a tots els continents tret d'Oceania, més de 40 llibres i milers de dibuixos.

L'encàrrec de Sert

No és casual que l'exposició vingui del MoMA, on la van veure 405.000 persones. Le Corbusier "odiava el museu", explica Cohen, perquè als anys 30 els va vendre la maqueta del concurs del Palau dels Soviets i després va reclamar durant molt temps que l'hi tornessin al·legant que no l'hi havien pagat. De fet, els Estats Units se li van resistir i només hi va arribar a construir un edifici, el centre d'arts visuals Carpenter al campus de Harvard, i va ser gràcies a l'encàrrec que li va fer Josep Lluís Sert, que aleshores era el degà de l'escola de disseny de la universitat.

La proposta probablement més radical que es pot veure és un plànol de París del 1927 on només hi ha els grans monuments de la ciutat, com l'Òpera, el Louvre, l'església del Sagrat Cor i la Torre Eiffel, i gratacels de vidre. Els uns i els altres dialoguen en un nou paisatge. "Com a urbanista, als anys 20 era força qüestionable, però no era l'únic arquitecte de la seva generació que era enemic de les ciutats. Molts d'ells creien que les ciutats del passat no eren salubres", explica el comissari. Tot i que hauria arrasat París, "mai va deixar d'estar fascinat per imatges històriques com la Roma de l'Antiguitat i l'Acròpoli d'Atenes". "Aquesta és una altra de les paradoxes de Le Corbusier", conclou Cohen.

Hi ha tres obres franceses de l'arquitecte que revelen com tractava el paisatge en la petita escala. Per a la reforma de l'apartament del milionari Charles de Beistegui va dissenyar una coberta ajardinada des d'on es podien veure la Torre Eiffel i l'Arc de Triomf. Més endavant, al convent de La Tourette va destacar els terrenys que l'envolten amb "una successió d'horitzons", diu Cohen. I la capella de Ronchamp és el Partenó particular de l'arquitecte.