El llibre en català creix per segon any consecutiu

BarcelonaL’optimisme ha tornat al sector editorial. Si es repassen tant dades globals com del llibre en català, la caiguda lliure que va començar el 2008 no només s’ha aturat sinó que el sector comença a repuntar. Montse Ayats, presidenta de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana (AELLC), va donar la bona notícia ahir: “El llibre en català creix un 3,2% respecte a l’any passat. També ha augmentat el nombre de títols, que passa dels 10.272 del 2014 als 11.348 del 2015”.

Si es posa la dada en context, els 230,31 milions de facturació de l’exercici anterior es troben força lluny dels 216,70 del 2013 -el punt més baix des de l’inici de la crisi-, i comencen a acostar-se a la xifra del 2010, de 239,66 milions, tot i que encara es troba lluny dels números que el sector presentava el 2008: el primer any de recessió, el llibre en català va facturar 255,56 milions. “L’edició en català representa actualment grans xifres -diu Ayats-. Produïm 11.348 títols respecte als 80.000 que es produeixen a Espanya, i facturem 230 milions respecte als 2.257 d’Espanya”. Del total de facturació en català el 2015, el percentatge més elevat correspon al llibre de text, que amb 107,92 milions suposa un 46,8% del total, seguit de la literatura (un 21,2%), i del llibre infantil i juvenil (un 17,5%). Aquest últim ha donat una mala notícia: respecte a l’any anterior, la facturació ha caigut un 2,98%, i la presidenta de l’AELLC va associar aquesta davallada a la “socialització i reutilització” dels llibres a les escoles.

Cal fer créixer les traduccions

Tres reptes pendents del sector editorial en català són, segons Ayats, “la transformació i l’adaptació de les empreses”, la necessitat de “fer créixer la xifra de lectors en català”, i “posar en valor el llibre i la lectura” per aconseguir una societat amb “ciutadans més cultes i més lliures”. Ayats va afegir també que, per guanyar “prestigi i credibilitat entre els lectors, la literatura catalana necessita incorporar més títols d’altres llengües” -el 2015 van ser-ne 625- i aconseguir que els autors catalans siguin més traduïts: des de la presència a la Fira del Llibre de Frankurt del 2007, la xifra de traduccions anuals mai no ha baixat del centenar, en bona part gràcies a la feina de l’Institut Ramon Llull.

“Cal fer créixer les traduccions, però el 2015 la tirada mitjana en català ha sigut de 1.698 llibres -diu Ayats-. Si ho comparem amb la tirada mitjana a Espanya, que és de 2.810 exemplars, tenim un desavantatge important, i necessitaríem més ajuda per superar el decalatge”. De moment, el suport del departament de Cultura al món del llibre -sumant-hi les fires, els ajuts a la creació i a la traducció, el Servei d’Adquisició Bibliotecària i les fires- suposa “només un 4% del total de la facturació, un percentatge baix comparat amb les xifres del 2008, en què els resultats eren més bons”. Resumint el panorama actual, Ayats diu que “l’oferta disponible en català és prou bona, encara que hi hagi recorregut per millorar”, i que encara que es veu “el creixement progressiu”, no és el que des de l’AELLC es voldria. Segons l’últim informe d’hàbits de lectura, només el 26,4% dels catalans llegien el 2015 habitualment en català (en castellà, el percentatge era del 71%).

Quatre quilòmetres de llibres

La Setmana del Llibre en Català arrenca divendres a les 19 h a l’avinguda de la Catedral de Barcelona -s’hi estarà fins a l’11 de setembre- i reflectirà la creixent diversitat del panorama. Hi haurà 150 expositors, repartits en 63 mòduls amb un disseny més modern. “Hem deixat enrere la barretina”, resumeix Joan Sala i Torrent, que presideix per primer cop la Setmana. La 34a edició de la cita anual reunirà més del 90% dels editors en català en un espai que ha crescut un 17,5% respecte a l’any anterior. “Hi haurà quatre quilòmetres de prestatgeries en català -assegura Sala-. Quan estiguin muntats els estands, es podrà comprovar com d’impressionant és l’oferta. Com a editor he d’afegir que també t’adones de l’enorme competència que hi ha”.

La 34a Setmana serà “el lloc on hi haurà més llibres en català de la història”. Un dels objectius és continuar fent créixer la facturació de les últimes edicions: el 2015, la xifra assolida va ser de 304.000 euros, un 25% més que l’any anterior. A més de les parades de llibres, un dels principals reclams de públic són les activitats que programa la Setmana. N’hi ha 254 de previstes entre el 2 i l’11 de setembre. “La Setmana ha de continuar evolucionant -promet Joan Sala-. Potser no en nombre d’expositors, perquè actualment hi ha més d’un 90% del sector representat, però sí com a saló literari. Hi ha determinades activitats que a l’aire lliure no es poden fer. Caldrà trobar espais a la ciutat adreçats no necessàriament al públic, sinó també als autors o als editors”.

La crisi s’instal·la en el llibre infantil i juvenil

“Un aspecte un pèl preocupant socialment és la tendència a la baixa de la literatura infantil i juvenil -va remarcar ahir la presidenta de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, Montse Ayats-. És un sector fonamental per a la formació de lectors i de ciutadans crítics i cultes amb criteri propi. Està demostrada la relació directa entre la competència lectora i l’èxit educatiu i social”. Si bé durant els primers anys de crisi el llibre infantil i juvenil en català va mantenir els gairebé 43 milions de facturació del 2008, a partir del 2013 -i seguint la mateixa tendència sectorial de l’Estat- hi ha hagut un retrocés en les vendes. El 2014 es van facturar 41,44 milions, i l’any passat la xifra va baixar fins als 40,24 milions: les pèrdues del 2015 van ser del 2,98%.