Mayte Martín exhibeix la potència del bolero a Vic
VICEl Mercat de Música Viva va començar amb el característic formigueig de professionals buscant contactes i regirant el programa d'activitats per marcar el full de ruta més eficient. Les primeres impressions eren una barreja de resignació, realisme i tossuderia. El sector musical no està per gaires alegries, però així i tot preval la idea que s'ha de continuar treballant, no fos cas que l'oportunitat els passi per davant mentre es lamenten.
A la zona estrictament professional, i mentre es debatia sobre si la cultura mereix ser tractada com a un luxe, una trentena d'entitats i associacions musicals de tot l'Estat van signar un manifest contra l'augment de l'IVA, amb la corresponent carta oberta a Mariano Rajoy. Darrere la protesta sembla que hi ha la voluntat de començar a actuar per buscar solucions. Això és el que ha fet Mayte Martín, que ahir va inaugurar els concerts del Mercat al Teatre L'Atlàntida. Fa uns mesos Martín va estar a punt de deixar-ho estar, però va decidir eliminar intermediaris i controlar directament la seva carrera per "protegir" la seva sensibilitat artística i "preservar-la d'interessos comercials". No va ser només una declaració d'intencions. Mitjançant el micromecenatge, la cantant cantora va enregistrar el disc Cosas de dos , que es publicarà a principis d'octubre i que inclou peces que ha interpretat en directe en els últims anys però que fins ara no havien format part de cap disc.
Per a l'estrena va triar Vic, escenari d'altres premières , com la que avui permetrà escoltar per primera vegada les noves cançons d'Antònia Font. En el cas de Martín, la novetat no són les composicions, sinó la interpretació, perquè el repertori és un recorregut pels noms més il·lustres del bolero i la cançó romàntica: d'Agustín Lara a Armando Manzanero, Alberto Cortez i Marta Valdés. I per reduir la distància amb el públic, va demanar que no apaguessin els llums del teatre, una decisió encertada perquè el bolero és millor quan es canta mirant als ulls. Posats a plorar, fem-ho amb estil i cara a cara.
Martín, apassionada del gènere, com va demostrar fa anys amb l'inoblidable Free boleros amb Tete Montoliu, va ser respectuosa amb la matèria primera. Va presentar pràcticament totes les cançons citant-ne l'autor i declarant el seu amor per les paraules que van escriure altres. Asseguda en un tamboret durant tot el concert, Martín va tenir el suport d'un quintet que va decantar el bolero, fins i tot el més clarament mexicà, cap al toc cubà, sobretot gràcies al percussionista Chico Fargas i a les mans de la magnífica pianista Nelsa Baró, que vista d'esquena semblava una reencarnació de Nina Simone.
Una nit regalada
Martín va regalar clàssics de la categoria d'Espérame en el cielo , Corazón loco , Piensa en mí , Somos i Lo comprendo . Els va cantar des de molt endins, i sense deixar passar el flamenc. Ahir no tocava. Ahir era el moment per quedar-se sola amb la pianista i enlairar-se amb dues peces d'Armando Manzanero, Me perdonas i una No sé tú en què va fer una prodigiosa interpretació de l'enyor. Aquest alt voltatge emocional també va aparèixer quan va cantar Regálame esta noche i quan, cap al final, va fer Lía de José María Cano.
