Els afusellats del Camp de la Bota ja tenen un "raspall" de ferro perquè ningú els oblidi

BarcelonaHa estat, segons l'artista Francesc Abad, una lluita "llarga i dura", però finalment aquest dilluns s'ha inaugurat el Bosc d'empremtes, amb força representants de les institucions catalanes i espanyoles, familiars de les víctimes de la dictadura i el Quartet Brossa. La instal·lació artística, a Sant Adrià de Besòs, recorda les 1.706 persones afusellades pel franquisme. Formada per 1.686 tubs de ferro disposats en 36 fileres, s'inspira en la frase que va escriure el filòsof Walter Benjamin, que va haver d’abandonar Alemanya el 1933, amb l’ascens de Hitler, i va morir en una habitació d’un hotel a Portbou el 26 de setembre del 1940. "Cal passar el raspall a contrapel per la història". Per això té la forma d'un raspall amb les pues cap amunt. La instal·lació té com a veïns els estudiants del campus de la UPC, el barri de la Mina, la Central Tèrmica del Besòs i la ronda Litoral.

Al parapet del Camp de la Bota, un mur de formigó que s’endinsava al mar, els condemnats, amb els peus enfonsats a l’aigua, queien sobre la sorra. Després els cossos eren traslladats a la fossa de Montjuïc. El mar va anar guanyant terreny i, amb les obres del Fòrum de les Cultures del 2004, qualsevol vestigi del parapet va desaparèixer sota les aigües del Port Esportiu. Aquell any, Abad va començar a reivindicar fer visible la memòria de tots els afusellats. L'artista, que va engegar un projecte per recuperar el testimoni dels familiars dels executats i va fer una exposició al Macba, ja va inaugurar el 2019 un mur de 55 metres de llargada amb el nom de tots els afusellats.

El president de l'Associació Pro-Memòria als Immolats per la llibertat de Catalunya, Josep Francesc Colomer, en representació dels familiars de les víctimes, ha agraït que es recordi els afusellats, però també ha lamentat que moltes altres víctimes han anat morint sense veure com finalment s'investigaven judicialment els crims del franquisme. "Els afusellats eren innocents i no van fugir a l'exili perquè no tenien les mans tacades de sang i els preocupava sobretot que els seus fills i filles poguessin anar amb el cap ben alt", ha assegurat. Colomer ha recordat també algunes altres reivindicacions com la de Via Laietana, un espai on molts lluitadors antifranquistes van ser torturats.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha criticat la "tebior de les democràcies europees" quan Franco va fer el cop d'estat i ha portat el passat al present: "A Gaza i Ucraïna ens hi juguem els valors i el futur i no volem que els joves ens preguntin en el futur per què no vam posar fre a la barbàrie", ha afegit el president, que ha agraït sobretot la presència del fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz. El secretari d'estat de Memòria Democràtica, Fernando Martínez López, ha llegit el discurs del ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, absent per qüestions mèdiques. Martínez ha destacat el fet que el monument sigui a la “perifèria” i ha criticat els polítics que frivolitzen amb les fosses. "No és un simple memorial, és una lliçó d'art que dialoga amb la història i l'espai urbà", ha assegurat.

"Tenim moltes maneres de combatre la ultradreta i el feixisme i una d'elles és la memòria, els símbols, el rigor històric, no permetent les notícies falses, cal fer tot el possible perquè no torni a passar i no es blanquegi el franquisme ni cap altra dictadura", ha reivindicat l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni.

L'alcaldessa de Sant Adrià, Filo Cañete, ha volgut recordar Joan Callau, que va ser alcalde del 2013 al 2021 i que va morir el juliol de l'any passat. Callau va reivindicar aquest memorial i també un centre d'interpretació sobre el Camp de la Bota que, de moment, no s'ha fet. Els condemnats solien ser cridats pels funcionaris de la presó Model entre les 21 i les 22 hores, quan acabava el seu torn, i eren conduïts a la capella. Després els entregaven al piquet d’afusellament que els duria al Camp de la Bota. Un cop allà, els militars conduïen els condemnats fins al mur, on eren executats. El Camp de la Bota va ser un dels escenaris més sòrdids de la repressió fins als anys 50. En la majoria dels casos, l'únic crim dels executats era haver combregat amb les idees republicanes.