L'estiu que vaig passar sota terra

Vaig treballar en una mina de lignit tot l'estiu del 1985. El lignit és un tipus de carbó que en aquell moment s'emprava en centrals tèrmiques. La mina a la qual faig referència estava situada entre el meu poble, la Granja d’Escarp, i Mequinensa, que és la vila veïna. Els llaüts descrits per Jesús Moncada a Camí de sirga davallaven l'Ebre carregats de lignit. De fet, els camins de sirga eren corriols per on s'arrossegaven les embarcacions riu amunt, de tornada, quan no bufava la garbinada. Explico tot això perquè tant la mina com altres activitats que hi són associades disposen d’una abundant mitologia pròpia i d'un llenguatge específic. El treball en una mina és dur i objectivament perillós: hi ha explosions, esfondraments, perill d’electrocució i una extensa gamma d’amenitats per l’estil. En aquell temps utilitzàvem Goma 2, convenientment custodiada en polvorins ubicats a l'interior de la mina. La Goma 2 fa un fum molt dens i groc, i inhalar-lo provoca un mal de cap terrible. Degut a les emissions de CO2 que genera la seva combustió, la mineria del carbó té els dies comptats arreu del món. Convé no oblidar, en tot cas, que sense aquestes pedrotes negres que van impulsar la Revolució Industrial, ara encara aniríem en somera.

Què amaguen les mines de carbó de Vallcebre?