El miracle de Matthew McConaughey

El de Matthew McConaughey no és el clàssic retorn sonat d'un gran actor relegat a l'oblit: tant a l'època en què participava en produccions més o menys importants de Hollywood com Contact i Amistat com en la posterior etapa de comèdies romàntiques amb Kate Hudson, l'actor sempre va destacar més pel seu físic i carisma natural que pel treball interpretatiu. Condemnat a interpretar personatges clònics (faldiller, simpàtic i un pèl misogin), el seu destí natural haurien sigut les produccions directes a vídeo.

Però el 2011 McConaughey va donar un cop de timó sense precedents a Hollywood. Començant pel drama judicial L'innocent , va encadenar una sèrie de treballs magnífics i arriscats: a Killer Joe interpretava un assassí sàdic, a Magic Mike un stripper sense escrúpols i a The paperboy un advocat gai que acabava violat. McConaughey no només estava disposat a actuar de veritat, sinó també a sabotejar la seva imatge de bon xicot en pel·lícules incòmodes per al públic.

L'últim capítol d'aquesta història de reinvenció que ha convertit McConaughey en un dels actors de moda a Hollywood -és un dels protagonistes d' Interstellar , el nou film de Christopher Nolan- es va poder veure ahir a Sant Sebastià amb la projecció fora de concurs de Dallas Buyers Club , que retrata el moment àlgid de la sida als 80 a través de la història real de Ron Woodroof, un electricista texà aficionat als rodeos, intolerant, faldiller compulsiu i toxicòman que un dia descobreix que és portador del VIH i que li queden només 30 dies de vida. Davant la impossibilitat d'aconseguir legalment l'única medicina contra el virus, encara en fase de proves, Woodroof investiga pel seu compte i comença a comerciar amb substàncies de provada eficàcia i legals en altres països, però vetades per la indústria farmacèutica dels Estats Units. I per evitar acusacions de tràfic, crea una associació de consumidors que, tot i ser perseguida pel sistema sanitari nord-americà, frena la mortalitat de la malaltia.

Dirigida per Jean-Marc Vallée, el gran actiu de Dallas Buyers Club és el treball de McConaughey, un recital interpretatiu que inclou una transformació corporal -l'actor va perdre 30 quilos per al paper, fins a no tenir més que la pell i l'os- i la recreació de l'agonia de la sida, però també un viatge emocional des de la intolerància a l'empatia en què el protagonista, homòfob de mena, acaba associant-se amb un transsexual (Jared Leto) i lluitant per salvar milers de vides d'homosexuals. Per sort, el film evita edulcorar la naturalesa visceral i aspra de Woodroof, però els encerts més enllà del retrat del personatge són limitats.

Crim i càstig

Els cadàvers de tres nens d'un poblet d'Arkansas van aparèixer despullats en un bosc el 1993. La policia va determinar que el crim era un ritual satànic i en va culpar tres joves del poble aficionats al heavy metal . El cas va ser recollit a la magnífica saga documental Paradise lost , un retrat esfereïdor dels prejudicis i les pors que van condemnar els nois abans fins i tot de ser jutjats i de les manipulacions de la policia i el jutge per empresonar-los.

Vint anys després, amb els tres innocents finalment alliberats dels càrrecs, Atom Egoyan ha adaptat els fets a la ficció a Condenados , presentada en competició oficial, relatant la tragèdia i el judici posterior des del punt del vista de la família d'una de les víctimes i el del detectiu (Colin Firth) que investiga el cas per a la defensa. "El llenguatge de la ficció ens permet anar a llocs més ambigus que el del documental", va explicar ahir Egoyan per justificar la decisió de tornar a explicar una història tan documentada en el cinema. "El que m'interessava no era explicar qui va cometre el crim. No ho sabem, no n'hi ha cap indici. ¿Però què passa quan no tenim respostes i les institucions ens fallen?" Tot i recrear temes d' El dolç avenir , Egoyan apunta més aviat cap a Zodiac i vol capturar la frustració i la futilitat de la cerca, però sense la precisió i el geni dels dies d' Exotica .