Al Moianès, els neandertals van trigar més a extingir-se
Una campanya d'excavació a les Teixoneres de Moià descobreix un fogar d'entre 38.000 i 40.000 anys
Barcelona"No ens ho esperàvem", remarca a l'ACN Jordi Rosell, l'investigador que està al capdavant de la campanya d'excavació a les coves del Toll i de les Teixoneres de Moià. Es refereix a la troballa d'un fogar a les Teixoneres que té entre 38.000 i 40.000 anys d'antiguitat i que correspon als "darrers neandertals". Aquesta troballa confirma que, al Moianès, els neandertals van trigar uns milers d'anys més a extingir-se que en altres punts d'Europa.
La descoberta del fogar no ha estat l'única troballa a la zona: l'any passat s'hi va fer una prospecció fins als 230.000 anys d'antiguitat en què van aparèixer restes d'animals grossos, com ara rinoceronts, cavalls, cèrvids i urs. Rosell explica que, gràcies a aquests treballs, s'intueix la troballa d'una mandíbula d'un animal de grans dimensions. Aquest any s'ha preparat la zona perquè els investigadors puguin treballar-hi l'any vinent, que promet ser prolífic.
Un grup d'arqueòlegs també està treballant a l'entrada de la cova de les Teixoneres, on, a partir del 2016, es van trobar restes de neandertals i n'hi podria haver més. Si llavors va ser difícil identificar-les perquè els ossos estaven molt fragmentats, Rosell apunta que ara és més senzill gràcies a l'evolució de les tècniques. A la cova del Toll, els esforços se centren en excavar la zona exterior. Tot i que encara no s'hi ha fet cap troballa important, se sap que aquí és on hibernava l'ós de les cavernes, i quan un exemplar moria, els ossos eren aprofitats pels neandertals.
"Es podria constatar que la cova de les Teixoneres conté pràcticament tota la història dels neandertals del Moianès", remarca Rosell. Destaca la importància d'entendre com vivien i s'organitzaven perquè "no deixen de ser els nostres cosins germans i formen part del nostre origen". Després de gairebé un més de feina, la campanya d'excavacions encapçalada per Rosell amb investigadors i arqueòlegs de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) finalitzarà el dimecres 23 de juliol.