El món de la cultura plora la pèrdua d'Umberto Eco

BarcelonaLa mort de l'escriptor Umberto Eco, prolífic autor, assagista i acadèmic italià, ha arrencat les mostres de condol de personalitats del món de la cultura i la política, a Itàlia i l'estranger, per la seva projecció internacional com un referent intel·lectual.

El primer ministre italià, Matteo Renzi, ha destacat "la intel·ligència única" d'Eco i la seva capacitat "d'anticipar el futur". En declaracions recollides per diversos mitjans i publicades per l'agència Efe, Renzi ha assenyalat que l'autor va ser "un exemple extraordinari de l'intel·lectual europeu". "És una pèrdua enorme per a la cultura, que trobarà a faltar la seva escriptura i la seva veu, el seu pensament agut i viu, la seva humanitat", ha subratllat el primer ministre italià.

L'escriptora Milena Busquets, filla de l'editora Esther Tusquets, ha compartit un dibuix que li havia fet fa anys l'autor quan visitava la seva família.

El director de cinema francès Jean-Jacques Annaud, que va adaptar a la gran pantalla el gran èxit que va consagrar Eco internacionalment, 'El nom de la rosa', ha definit l'escriptor com un erudit que combinava saviesa i una alegria desbordant. "Tot el divertia", ha recordat en declaracions a l'emissora France Info. També s'ha referit a la seva faceta més bel·ligerant contra la política de Silvio Berlusconi a Itàlia: "Va ser el combat de la seva vida".

L'escriptor Roberto Saviano ha acomiadat Eco amb un breu missatge en llatí a les xarxes socials: "'Nomina nuda tenemus'". La frase apareix al final del seu llibre 'El nom de la rosa' (la frase sencera de la novel·la és 'Stat rosa pristina nomine, nomina nuda tenemus') i ve a dir que al final només ens queda el nom de les coses. Saviano ha acompanyat el comiat amb un "Adéu, professor".

El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, també ha volgut traslladar el condol per la pèrdua de l'autor italià, que va rebre el premi Príncep d'Astúries de comunicació i humanitats 2000. Rajoy ha dit que la seva obra perdurarà a la memòria.

Per a l'escriptor i filòsof Fernando Savater, Eco era un "humanista integral" de la nostra època que "no solament tenia cultura sinó que sabia per a què serveix la cultura, és a dir, com buscar la felicitat i fer la vida suportable". Savater ha destacat els amplíssims interessos d'Eco. "Tenia molts coneixements en molts camps, alguns d'ells insòlits. Fa molts anys, venia a Madrid a escoltar els cuplets d'Olga Ramos i se sabia les lletres de memòria", ha recordat l'escriptor.

L'editora d'Eco a Espanya, Silvia Querini, ha lamentat a l'ARA la pèrdua de l'autor i ha subratllat que publicar les seves obres ha estat "tota una lliçó".

L'escriptor i filòsof Rafael Argullol explica que "va reunir perfectament el que seria una reflexió teòrica i de creació literària, i va anar més enllà de les fronteres acadèmiques", ha afirmat. També ha lamentat que mai rebés el Nobel. Amb 'El nom de la rosa' "va fer diana": "Compartia la seva erudició sobre l'Edat Mitjana amb una altra de les seves passions, com era la literatura policíaca, introduint-hi una espècie de Sherlock Holmes de l'època".