Obituari
Cultura 19/05/2016

Mor el cineasta Alexandre Astruc, pare espiritual de la Nouvelle Vague

Va compaginar la direcció de pel·lícules com 'Una vida' i 'L'educació sentimental' amb la literatura. Va popularitzar el terme 'caméra-stylo' i va escriure nombrosos articles en revistes com 'Cahiers du cinéma' i 'Combat'

Efe
2 min
Alexandre Astruc, l'any 1965

BarcelonaEl cineasta i teòric del cinema Alexandre Astruc, considerat una de les figures més influents en l'origen de la Nouvelle Vague francesa, ha mort a París als 92 anys, segons han anunciat els seus familiars als mitjans francesos.

Astruc, que va morir dimecres a la nit, va ser amic de Jean Paul Sartre i d'Albert Camus, de Juliette Greco, i pare espiritual de l'art de cineastes com François Truffaut. Va ser durant la postguerra de la II Guerra Mundial una de les celebritats que van donar la seva fama intel·lectual i artística al boulevard de Saint-Germain-des-Prés.

Creador del terme 'caméra-stylo'

El 1948, el manifest a la revista 'L'Écran français' que el va col·locar al capdavant espiritual del nou moviment de cineastes va llançar el terme "caméra-stylo", que equiparava cinema i literatura: la càmera del cineasta era comparada amb la ploma de l'escriptor.

Fill d'un periodista, va començar molt aviat a escriure articles en diverses revistes de la zona lliure de l'ocupació alemanya i després de l'alliberament dels nazis va descobrir el cinema d'Orson Welles, Robert Bresson, Roberto Rossellini i Alfred Hitchcock.

El seu primer migmetratge va ser 'Le rideau cramoisi' (1952), i posteriorment va filmar pel·lícules com 'Les mauvaises rencontres' (1955), 'Una vida' (1958), basada en la novel·la de Guy de Maupassant, i 'L'educació sentimental' (1962), basada en la novel·la de Gustave Flaubert. Gran part de la seva producció cinematogràfica va ser fruit d'adaptacions literàries en què la veu del narrador és essencial.

Alternava l'estrena de pel·lícules amb l'escriptura de novel·les, documentals i assajos i articles en revistes com "Combat" i "Cahiers du cinéma". Dubtava entre considerar-se un director de cinema que escriu o un escriptor que filma pel·lícules.

stats