Mor el cantant Terry Hall, vocalista de The Specials i icona de la classe treballadora
El músic britànic va participar en l'efervescent 'revival' de l'ska a finals dels anys setanta
BarcelonaTerry Hall, cantant del The Specials, ha mort aquest dilluns als 63 anys, segons ha informat el grup britànic. "Amb molta tristesa anunciem el traspàs, després d'una breu malaltia, del Terry, el nostre meravellós amic, germà i un dels cantants, compositors i lletristes més brillants que hagi produït mai aquest país (...). La seva música i les seves actuacions sintetitzaven l'essència mateixa de la vida... l'alegria, el dolor, l'humor, la lluita per la justícia, però sobretot l'amor", diu el grup.
"No n'hi ha prou. Estima la música, lluita contra el racisme. Has de lluitar-hi en contra". Era una de les consignes de Terry Hall. Nascut a Coventry el 19 de març de 1959, va ser un dels protagonistes de l'escena ska anglesa, antiracista de mena i molt crítica amb les polítiques conservadores del govern de Margaret Thatcher a finals dels anys setanta.
Jerry Dammers, teclista dels Specials, va fundar el segell 2 Tone, una altra eina fonamental en l'expansió d'aquella música que partia dels patrons rítmics jamaicans adaptats amb esperit pop i punk alhora. Al voltant dels Specials es va anar desenvolupant una escena amb altres grups com ara The Selekter, Madness, Bad Manners i The Beat, entre d'altres, que aplegaven un públic interracial, fins aleshores una de les grans assignatures pendents del rock i el punk britànics. La banda destinava part dels beneficis a organitzacions antiracistes i antinuclears i va donar suport a la Marxa pel Dret al Treball que hi va haver el 1978. "Als nostres governants no els interessa saber com se sent la gent. Si ho sabessin, dimitirien perquè no ajuden a ningú. Els més joves no poden anar al primer ministre, dir-li que no troben feina i preguntar-li si els pot ajudar. No t'hi pots acostar, als polítics i, per tant, s'expressen protestant i trencant coses", va dir Hall al New York Times aleshores.
El primer àlbum de la banda, The Specials (1979) va ser tot un esdeveniment per la fluïdesa amb què convivien temes propis com Concrete jungle i You're wondering now amb adaptacions d'originals jamaicans de Dandy Livingstone (A message to you, Rudy), Prince Buster (Too hot) i Toots & The Maytals (Monkey man). L'any següent van publicar More Specials, un disc que eixamplava la paleta de colors musicals, però que no va tenir el mateix impacte que el primer. Sí que el va tenir el single Ghost town que van llançar el 1981, que va arribar al capdamunt de les llistes d'èxit. Aquesta cançó recollia el malestar social i el desencís provocat per l'atur i la falta d'horitzó laboral sobretot de la població més jove. De fet, Ghost town es va popularitzar amb les protestes contra la discriminació racial que van ocupar els carrers de ciutats com Londres i Glasgow a principis dels 80. Moltes cançons de The Specials són en part una crònica de les condicions de vida a les barriades obreres britàniques.
Fun Three Boys
Tot i l'èxit, The Specials es van dissoldre poc després. "Em va semblar el millor moment per parar. Havíem passat de ser set nois que anaven amb furgoneta a tenir un disc d'or, i mai em vaig sentir gaire còmode amb això", va explicar. Juntament amb dos membres més del grup, Neville Staples i Lynval Golding, Hall va formar Fun Three Boys, de vida efímera però amb un interessant llegat de dos àlbums, un dels quals (Waiting) produït per David Byrne, i després va muntar The Colourfield. La trajectòria posterior de Terry Hall inclou Vegas, un projecte de principis dels noranta a mitges amb Dave Stewart (del duo Eurythmics). Posteriorment, va començar una carrera en solitari amb Home (1994), un disc en què van col·laborar músics com Damon Albarn (Blur), Ian Broudie (The Lightning Seeds) i Andy Partridge (XTC), entre d'altres. The Specials van tornar a reunir-se i van celebrar el 30è aniversari amb una gira el 2009, que van tancar amb un gran concert a Londres.
Hall lluitava des de feia anys contra els seus problemes mentals. El 2019, Hall va explicar que als 12 anys el va segrestar una xarxa de pedòfils a França. Va parlar d'aquest incident a Well fancy that!, una cançó publicada el 1983 amb Fun Boy Three. No ho va explicar als seus pares: “Tots dos treballaven a les fàbriques. Els van pagar en efectiu. El meu pare era un gran bevedor. Tenien la seva pròpia vida, saps?", va dir. L'incident, però, va fer que s'hagués de medicar durant l'adolescència i tingués problemes depressius. Als 14 anys va deixar els estudis: "Ara me'n puc riure, però em va canviar alguna cosa al cap, i és com si no hagués de fer-ho, i va ser llavors quan vaig començar a no escoltar ningú".
Músics de diferents generacions han expressat i el seu condol per la mort de Terry Hall: companys de l'època de 2 Tone com Elvis Costello, còmplices del compromís polític com Billy Bragg i bandes més recents com Sleaford Mods, entre d'altres.
