Literatura

Mor l'escriptor Fernando Marías als 63 anys

Va guanyar el premi Nadal el 2001 i el Biblioteca Breve el 2015

2 min
Fernando Marías al Museu Marítim de Barcelona, on es va fer públic que havia guanyat el premi Biblioteca Breve, que concedeix la Seix Barral.

BarcelonaL'escriptor Fernando Marías ha mort aquest dissabte als 63 anys. Nascut a Bilbao el 1958, va guanyar el premi Nadal 2001 amb la novel·la El niño de los coroneles, i el Biblioteca Breve 2015 amb La isla del padre. Amics com l'escriptora Espido Freire han recordat "l'immens talent, el caliu de l'amistat i la visió sempre original sobre qualsevol tòpic" de Marías.

Fernando Marías va recórrer un llarg camí literari. Va estudiar cinema a la Facultat de Ciències de la Informació a Madrid i la seva carrera com a escriptor va arrencar el 1990 amb La luz prodigiosa, en què inventava una alternativa a la història: García Lorca no moria l’agost del 1936. La novel·la va tenir una adaptació cinematogràfica dirigida per Miguel Hermoso el 2003, i el mateix Marías va ser nominat als Goya en la categoria de millor guió adaptat. Una altra novel·la seva, Invasor (2004), va ser premi Dulce Chacón i va donar peu a una pel·lícula homònima dirigida per Daniel Calparsoro el 2012. La relació de Marías amb el cinema inclou també el guió d'El segundo nombre (2002), el film de Paco Plaza basat en la novel·la de Ramsey Campbell.

Després de La luz prodigiosa va publicar Esta noche moriré (1992), i el 1998 va debutar en la novel·la juvenil amb Los Fabulosos Hombres Película, que Marías va descriure com "una reflexió semiautobiogràfica en clau d'humor sobre el primer impuls sexual, i alhora un homenatge al cinema". Amb Cielo abajo (2005) va guanyar el premi Anaya i el Premio Nacional de literatura infantil i juvenil.

El mite de Frankenstein inserit en el context de la Segona Guerra Mundial va ser l'eix d'El niño de los coroneles (2001), amb la qual es va endur el premi Nadal. Posteriorment va publicar La batalla de Matxitxako (2001), ambientada al País Basc durant la Guerra Civil; La mujer de alas grises (2003), en què ficcionava la vida d'una actriu que apareixia en les pel·lícules pornogràfiques que consumia el rei espanyol Alfons XIII; El mundo se acaba todos los días (2005), revisió de Dr. Jekyll i Mr. Hyde protagonitzada per un dibuixant de còmic, i Todo el amor y casi toda la muerte (2010), entre d'altres. A La isla del padre, premi Biblioteca Breve, va recordar la figura del pare, un mariner mercant que passava sis mesos a l’any viatjant pel món. “Els records em van venir de manera precipitada. Em vaig despullar i vaig escriure despullat i jo crec que es nota. És una novel·la lluminosa perquè hi ha molta llum, la de la casa, la del pare, la de la mare”, explicava Marías el 2015.

stats