Obituari
Cultura 26/02/2022

Mor la fotògrafa i activista trans Mar C. Llop

Feia anys que treballava en un projecte per capturar la transició d'un gènere a l'altre

2 min
Mar C. Llop

Fotògrafa freelance i activista de l’associació de persones trans Generem!, Mar C. Llop va néixer a Barcelona el juliol del 1967 i va estudiar fotografia a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya (1981-1986), a més de realització de vídeo al Centre de la Imatge (1987-1988). La fotògrafa, que tenia 55 anys, ha mort d'un atac de cor avui dissabte.

Va muntar el seu primer estudi el 1996 i des de llavors va treballar en el món editorial i publicitari i es va especialitzar en interiorisme, arquitectura, moda i retrat. Va treballar per a publicacions com El Mueble, Arquitectura y Diseño, Casa Ideal, Habitania, Cuerpo Mente i Côte Sud, i per a marques i dissenyadors com Güell Lamadrid, Taller de las Indias, Toni Miro i Nice Things-Paloma.

El 2013 va començar a treballar en el projecte Work in progress. Construccions identitàries , que després va convertir en un llibre que va publicar l’editorial Bellaterra i Pol·len Edicions sobre les diversitats de les persones trans. El projecte ha aparegut en publicacions com el diari ARA, El País, Time Out, Pikara Magazine, Catorze.cat, TV3 i Betevé, i s'ha exposat en més de cinquanta ocasions.

Work in progress. Construccions identitàries va guanyar el concurs de l’associació GAG 2017, el Pink Riot de la Casa Planas de Mallorca el 2019, el premi 28 de Juny de l’Observatori Contra l’Homofòbia el 2020 per la visibilització del col·lectiu trans i el premi Som Masnou el 2021. La col·laboració amb les artistes Rebeka Elizegi i Marisa Mestre la va portar a guanyar el primer premi a la II Exposició Biennal d'Arts Visuals Pluri-Identitats 2021, organitzada pel Museu de la Universitat d’Alacant (MUA).

Sempre molt vital, és una de les protagonistes de Work in progress. Construccions identitàries, on va capturar la seva transició d’un gènere a un altre. “No m’agrada gens fer-me fotos, però s’havia de fer. Volia dir: «Soc aquí, acompanyeu-me»”, comentava a l'ARA amb sinceritat. El seu compromís es veu clarament en un dels seus autoretrats, en què l’artista està despullada al costat d’armaris. El cos el té ple d’adhesius on es pot llegir: “Fràgil”. Volia representar la vulnerabilitat a la qual et sotmet un secret tan important com amagar la teva identitat.

El 2016 va fer la direcció de fotografia del llargmetratge documental EnFemme. Entre el 2017 i 2018 va formar part del projecte de dansa vídeo i fotografia "71 bodies 1 dance", juntament amb el ballarí Daniel Mariblanca i la videoartista Ursula Kaufmann. Van fotografiar a Bergen, Oslo, Umeå, Göteborg, Madrid i Barcelona, i en van fer l'estrena a l'October Dance de Bergen el 2018.

Així s'acomiadava avui d'ella la també activista Silvia Sicore:

També han lamentat la seva mort diferents entitats i associacions:

stats