Mor l'actriu Sílvia Tortosa als 77 anys
La seva filmografia inclou títols com 'La senyora' i 'Asignatura pendiente'
BarcelonaL'actriu barcelonina Sílvia Tortosa ha mort aquest dissabte als 77 anys a Barcelona, segons ha confirmat la Unió d'Actors i Actrius a X (antic Twitter). Tortosa era sobretot coneguda pels seus papers en pel·lícules com La senyora, Asignatura pendiente i Pánico en el Transiberiano, en diferents sèries de televisió i com a presentadora del programa Aplauso de Televisió Espanyola. "Sílvia Tortosa ha mort després d'una dura lluita contra el càncer, que ha portat amb màxima discreció", ha informat en un comunicat l'agència que representava l'actriu, Kananga Producciones, que ha volgut transmetre "el seu agraïment i afecte a tots els seus amics, éssers estimats, admiradors i mitjans de comunicació, que sempre van estimar la Sílvia i li van donar suport durant els seus 60 anys de professió".
Actriu, cantant i presentadora de televisió, Sílvia Tortosa va néixer a Barcelona el 8 de març del 1947, en plena postguerra. Va compaginar estudis d'art a l'Escola Massana i d'interpretació a l'Institut del Teatre, on va conèixer el director teatral Hermann Bonnín, amb qui es va casar el 1969 (el 1985 va contraure matrimoni amb l'enginyer nord-americà Charles Davis, que va morir poc després d'una malaltia sobtada, i també va estar casada amb el britànic David Harper del 1987 al 2003). Sílvia Tortosa va debutar al cinema amb un paper a El último sábado (1966), de Pere Balañà. Abans havia interpretat la protagonista d'El màgic d'Oz al teatre, i al llarg de la seva carrera va alternar els escenaris amb el cinema i la televisió. En els primers anys va ser actriu de repartiment en pel·lícules com la comèdia La tía de Carlos en minifalda (1967), d'Augusto Fenollar i Ignacio F. Iquino, i el thriller hispanoitalià Destino: Estambul 1968 (1967), dirigit per Miguel Iglesias. En aquests primers anys va participar en sèries de Televisió Espanyola com Telecomedia de humor.
Un dels papers més rellevants de Sílvia Tortosa va ser el de la comtessa Irina Petrovski al film Pánico en el Transiberiano (1972), una coproducció britànica i espanyola dirigida per Eugenio Martín i amb un repartiment que incloïa estrelles del terror com Peter Cushing i Christopher Lee. L'any següent va repetir amb Martín a La chica del Molino Rojo, on va coincidir amb Marisol i Mel Ferrer. Va començar aleshores l'etapa més prolífica de l'actriu barcelonina, combinant terror, com ara Las garras de Lorelei (1973) d'Amando de Ossorio i El huerto del francés (1978) de Paul Naschy, i comèdies com Pisito de solteras (1973) de Fernando Merino.
Sílvia Tortosa, que sovint va treballar al costat d'actrius com Mònica Randall i Helga Liné, també va viure l'obertura de costums de la Transició, tot i que sempre va resistir-se a ser considerada una musa del cinema del destape. Films de Pedro Lazaga com El chulo (1974), Hasta que el matrimonio nos separe (1977) i Vota a Gundisalvo (1978), i de Francisco Lara Palop com Clímax (1977), formen part d'aquesta etapa en què Tortosa també va participar en Asignatura pendiente (1977), la pel·lícula de José Luis Garci i un dels títols destacats de la filmografia de l'actriu.
'La senyora'
Entre finals dels setanta i principis dels vuitanta, Sílvia Tortosa es va convertir en una de les actrius més populars d'Espanya. Va encadenar papers en comèdies molt del gust de l'època com Playboy en paro (1984), de Tomás Aznar, i La hoz y el Martínez (1984), d'Álvaro Sáenz de Heredia, totes dues coprotagonitzades per Andrés Pajares. Paral·lelament, va continuar apareixent en episodis de sèries de televisió com Curro Jiménez (1978) i Historias para no dormir (1982), i en el programa musical Aplauso. Però el gran paper de Sílvia Tortosa va arribar el 1987 amb La senyora, de Jordi Cadena, pel qual va ser reconeguda com a millor actriu en la sisena edició dels Premis de Cinematografia de la Generalitat.
La carrera posterior de Sílvia Tortosa va ser especialment prolífica a la televisió. Va participar en episodis de sèries com La huella del crimen (1991), Farmacia de guardia (1992), Estació d'enllaç (1995), Hostal Royal Manzanares (1996-1997) i Hospital Central (2004), entre d'altres, a més de la minisèrie Tita Cervera. La baronesa (2011). Igualment, va continuar fent teatre, amb espectacles com el musical Cabaret (1992), i cinema, amb films com Los mares del sur (1992), l'adaptació de la novel·la de Manuel Vázquez Montalbán que va dirigir Manel Esteban.
La vetlla serà el dilluns 25 de març de 9.30 a 12 h al Tanatori de les Corts, a Barcelona. I l'enterrament, a les 13.30 h al cementiri de Montjuïc, on estan enterrats els pares de l'actriu.
