'Durruti, t'estimo', un musical llibertari

Barcelona"Afilia't perquè no guanyin els de sempre", canten Guillem Caballero i Joan Colomo. "Afilia't", respon Júlia Soler (trombonista de Les Testarudes). Són a la Capsa del Prat de Llobregat, assajant l'espectacle Durruti, t'estimo, que estrenen el 19 de setembre al Mercat de Música Viva de Vic i que també desplegaran el 23 a les Festes de la Mercè de Barcelona. De moment, en format de concert, tot i que la voluntat és que en el futur es representi com a teatre musical. En qualsevol cas, un espectacle de la companyia Les Solidàries fet per reivindicar la memòria anarcosindicalista a partir de les figures de Buenaventura Durruti (1896-1936) i Mimi Morin (1901-1991). I com a referents, l'òpera rock Tommy, de The Who; i el cançoner polític de Kurt Weill i Bertolt Brecht. De fet, l'espectacle inclou una adaptació de la meravellosa Balada de la dona del soldat de Weill i Brecht, coetanis de Durruti i Morin.

L'origen de Durruti t'estimo ve de lluny. El març del 2013, Tuli Márquez va publicar L'endemà (Periscopi), una novel·la en què la música era molt més que un paisatge i en què una de les trames preveu fer una òpera rock. "Vivia a Barcelona al costat de la botiga de BankRobber, la discogràfica que aquell mateix any va publicar el disc Música de consum dels Surfing Sirles. La portada del disc era una foto de l'enterrament de Durruti", explica Márquez. La sintonia llibertària entre l'escriptor i el grup musical era absoluta, però la mort del guitarrista Uri Caballero va comportar la fi dels Surfing Sirles; de fet, Música de consum es va publicar pòstumament. El projecte de dur la vida de Durruti i Morin als escenaris va quedar aparcat, fins fa tres anys, quan Marçal Lladó, de BankRobber, li va dir: "Tuli, has de parlar amb el Guille".

A partir del llibre El curt estiu de l'anarquia, de Hans Magnus Enzensberger, Márquez va escriure els poemes que després Guillem Caballero ha adaptat musicalment. "Ell tenia molt clar el projecte, només li faltava vertebrar-lo. I quan me'l va proposar, em va fer molta il·lusió", recorda Caballero, que després dels Surfing Sirles va formar el grup Chaqueta de Chándal i que també toca amb bandes com Fetus.

A Márquez i Caballero no els interessa el misteri que encara envolta la mort de Durruti en els primers mesos de la Guerra Civil, sinó la intensa vida que va tenir abans de la guerra: la mobilització sindical, la militància a la CNT, la vaga general del 1917, l'acció directa amb el grup Los Solidarios durant la dictadura de Primo de Rivera, l'exili i, esclar, tot allò que va fer que el seu enterrament fos un dels més multitudinaris que hi ha hagut a Barcelona juntament amb el de Francesc Macià i el de Jacint Verdaguer (tal com van rememorar l'any passat els Fetus a la cançó Durruti, Macià i Verdaguer). No debades l'anarquisme era força principal de la classe treballadora catalana als anys 30. "El que més m'importa actualment és que estem en un moment d'uns autoritarismes superbèsties, i Durruti, tot i les seves ombres, lluitava per la igualtat de classes. I és un personatge que, si te l'agafes des d'un punt de vista romàntic, dona molt de joc", diu Márquez. "I té també un vessant pop", afegeix Caballero.