Fangoria a Sitges: una corrua imparable de grans èxits

SitgesEls més de quaranta anys d'Alaska i Nacho Canut en el món de la música els permeten aixecar concerts tan contundents com el que van fer dimarts a la nit al Festival Jardins de Terramar de Sitges: els més de 2.200 assistents, molts dels quals de mitjana edat, van poder ballar hits de totes les seves etapes, des d'Alaska i Dinarama fins al seu últim treball, un EP titulat Ex profeso, representat en viu per Un poco todo. La nit va arrencar amb una cançó recent, la potent Fiesta en el infierno, i aviat va començar a treure joies com Electricistas, de mitjans dels 90. Van continuar amb dos temes dels últims anys, Momentismo absoluto i Espectacular, i tot seguit van tornar a demostrar, amb el públic desfermat, que dos grans èxits que Carlos Berlanga va compondre als 80 continuen sent infal·libles: Cómo pudiste hacerme esto a mí i ¿Qué sería de mi sin ti?

Era la tercera vegada que Fangoria tocava al festival. En la seva visita anterior, el 2021, el públic no va poder ballar per les restriccions pandèmiques, i ahir es van treure l'espina, amb la platea convertida en una pista perquè tothom pogués ballar sense límits, com es va veure en un altre clàssic, Bailando. Així i tot, Alaska i Nacho Canut, acompanyats dels seus fidels Rafa Spunky i Jesús Horror, no viuen de rendes perquè la successió de temes antics i nous, com Boomerang, va anar com una seda. I porten unes projeccions i uns llums espectaculars perquè el xou sigui encara més rodó. El tram final va agafar volada amb Retorciendo palabras i va esclatar una altra vegada amb la traca de Dramas y comedias i els himnes Ni tú ni nadie, Héroes –una versió del tema homònim de David Bowie–, No sé qué me das i ¿A quién le importa? Sense pausa, la nit va acabar amb una versió del hit de Raffaella Carrà Rumore amb el grup Nancys Rubias, que els havia precedit.