Crítica de música
Cultura  /  Música 08/10/2022

Justificat triomf schubertià de Jordi Savall

Davant d’un repertori que no és el seu, el director la va encertar

2 min
Una imatge del concert
  • Le Concert des Nations
  • L’Auditori, 6 octubre 2022

El cicle El So Original ha arrencat amb un programa majúscul, integrat per les dues darreres simfonies de Schubert, la vuitena (Inacabada) i la novena (Gran). Oficiava Jordi Savall davant de Le Concert des Nations.

Confesso que anava a L’Auditori amb certa recança, perquè el cicle complet de les simfonies de Beethoven dirigides per Savall va tenir un rumb erràtic i amb massa alts i baixos la temporada passada. I amb el Schubert de les dues últimes pàgines simfòniques (especialment el de la novena) no s’hi val a fer broma.

Tanmateix, els resultats del concert van ser de categoria, perquè Savall l’ha encertada de ple amb una lectura ben treballada pel que fa als plans sonors i als contrastos. Va marcar molt bé les dinàmiques, les pauses, fins i tot el sentit de l’humor inherent a passatges com l’scherzo de la novena. I el resultat va ser triomfal.

És especialment plaent gaudir d’una bona audició (i amb obres com aquestes) quan, a més, es constata el bon joc que s’estableix entre les seccions d’una formació com Le Concert des Nations. Es palpava en l’ambient que els músics s’ho passaven bé, que s’aplegaven a l’escenari de la Sala Pau Casals de L’Auditori per gaudir del fet de fer música i de fer-la ben feta. I així es va establir un corrent comunicatiu entre faristols i podi del director que aviat va passar a les localitats de l’espai. Les seccions, ben greixades, van palesar una corda greu compacta, una fusta dúctil i uns metalls contundents i sense fissures. Menció especial per als violins primers i segons, separats per violes i violoncels sense pica (la peculiar disposició va ser especialment feliç a la Novena simfonia) amb una sonoritat equilibrada i ben conjuntada.

Val a dir que la sala no estava plena (tot i que feia goig), cosa que és una llàstima. Perquè aquest cop Jordi Savall, davant d’un repertori que no és el seu, la va encertar. I, per tant, va triomfar. Així ho van confirmar els aplaudiments finals, insistents, i que confirmaven el permanent idil·li del director igualadí amb el públic de Barcelona. Bon inici de cicle, per bé que Schubert disti de ser un compositor de música antiga. Original sí, com el so que Savall va saber extreure de les darreres simfonies del músic austríac.

stats