Per si ens en havíem oblidat, Lambchop són els reis de la reinvenció. Aquella banda que va començar fa vint anys fent country alternatiu, ha demostrat una habilitat per evolucionar i adaptar-se als nous entorns que deixaria meravellat Darwin. Al llarg de dotze discos, el grup de Nashville ha sabut canviar de pell i convertir-se en una big band de soul sofisticat, en una orquestrina de pop il·lustrat, en uns presumptes assalariats d'un piano bar i, ara, en una banda d’electrònica, sense perdre mai un bri d’identitat. Sempre sonen a Lambchop. Fins i tot quan Kurt Wagner s’emborratxa d’autotune (escola Bon Iver, per entendre’ns) i es passa de rar.
Però ¿algú veia a venir Flotus? És més, ¿algú creu que és una pixada fora de test o no ha quedat convençut amb aquesta nova disfressa inesperada? El més probable és que no. Perquè, mentre continuïn fent temes tan aclaparadors com In care of 8675309 (més de deu minuts de meravella) o The hustle (18 minuts de single!), quina importància té quin estil de música practiquin?
