Mor als 81 anys David Crosby, guitarrista salvatge dels Byrds i Crosby, Stills & Nash

Barcelona"El David no tenia por ni en la vida ni en la música", escrivia ahir Graham Nash per acomiadar David Crosby, amic i espàrring musical. El cantant i guitarrista va morir aquest dijous als 81 anys i serà recordat com una de les llegendes del folk-rock nord-americà dels anys 60 i 70, famós per les seves harmonies vocals, l'heterodòxia a la guitarra i unes lletres incisives; i per l'esperit salvatge del sexe, drogues i rock'n'roll. "Teníem raó sobre els drets civils, teníem raó sobre els drets humans, teníem raó que la pau és millor que la guerra... però crec que no en teníem ni idea de les drogues i això ens va queixalar fort", va dir al Times el 2006 sobre els turbulents anys 60.

David Crosby (Los Angeles, 1941), fill del cineasta Floyd Crosby, va ser fundador de dues de les bandes que més van influir en el folk-rock i el country-rock que va sorgir a Califòrnia als anys 60 i van assolir gran popularitat als 70: The Byrds i Crosby, Stills & Nash. Totes dues el van fer entrar al Saló de la Fama del Rock and Roll.

Amb The Byrds (1964-1967) va coescriure hits com Eight miles high, però va acabar-ne expulsat de mala manera perquè no volien tocar els seus temes. Després, amb Crosby, Stills & Nash (i l'extensió Crosby, Stills, Nash & Young) es convertirien en referents tant en la contracultura nord-americana dels 70 com en redefinir per la banda melosa la música de la generació Woodstock. Des del primer àlbum, el 1969, van ser un èxit de vendes i amb l'entrada de Neil Young es va considerar la unió de talents més grans del moment. El seu segon concert va ser al Woodstock del 1969, i l'àlbum del 1970, Déjà-vu, contenia èxits com Teach your children, Woodstock i una de les cançons més conegudes de Crosby, Almost cut my hair. Els egos feien impossible mantenir la continuïtat de la banda: Crosby i Nash van fer tres discos als anys 70, el trio inicial es va mantenir actiu en etapes fluctuants fins al 2016, i amb Young van fer diverses actuacions des dels 70 fins als 2000. En tot cas, Crosby va mantenir una carrera en solitari i va formar bandes d'influència jazzística. Es calcula que els discos en què va participar han venut 35 milions de còpies.

Crosby era indomable. Va tenir una vida tumultuosa i el seu caràcter abrasiu va fer que les bandes acabessin trencant-se i passés èpoques sense parlar-se amb els seus col·legues. Al documental David Crosby: Remember my name ho lamentava i assegurava que li agradaria tornar a tocar amb la banda. "M'adono que el temps que tenim aquí és tan curt que estic emprenyat amb mi mateix perquè, almenys durant deu anys, només em vaig dedicar a destrossar-me; n'estic avergonyit", deia el 2019 a Los Angeles Times. Havia caigut "tan avall com un home pot caure", deia. La mort d'una xicota en un accident va acabar d'ensorrar-lo en l'addicció a l'alcohol i les drogues, que va comportar-li un trasplantament de fetge (li va pagar Phil Collins), diversos accidents de moto, hepatitis C i diabetis. L'any 1985 fins i tot va acabar uns mesos a la presó, on li van fer rapar el seu famós bigoti. Els intents de rehabilitació van ser en va.

El 2014 va llançar Croz, el seu primer àlbum en solitari des del 1993, però no el va poder promocionar per un problema de cor. El 2021 va presentar l'últim disc, For free, i va vendre tots els seus drets musicals. Va continuar escrivint, gravant i tuitejant. Els seus darrers tuits són d'un dia abans de morir i són sobre els Beatles, Greta Thunberg i la música.