El poder de la ràbia femenina: Rosalía, Lily Allen i vuit artistes més que han explotat el seu enuig

BarcelonaDos dels discos més comentats d'aquest 2025 seran segurament els de dues dones, Rosalía i Lily Allen. Tot i no tenir res a veure musicalment ni conceptualment, les dues artistes coincideixen momentàniament en un punt: l'explotació del sentiment de ràbia per compondre. En el cas de Rosalía, aquest element està present en una única cançó de Lux, La perla, mentre que en el disc de la britànica, West End girl, la ràbia vertebra tota la narrativa de l'obra, centrada en la dissecció del final del seu matrimoni amb l'actor David Harbour. Analitzem les composicions rabioses de totes dues cantants i de vuit companyes més de professió que també han alliberat el seu enuig a través de la música.

'La perla' ('Lux')

Rosalía

En un àlbum ple d'espiritualitat i misticisme, els sentiments terrenals de La perla han excitat la imaginació dels seguidors de Rosalía, que han intentat desxifrar cap a qui va dirigida aquesta cançó que parla d'un home que és un autèntic saldo. Hi ha qui apunta que està descrivint Rauw Alejandro, amb qui va estar promesa però mai es va casar, i hi ha qui hi veu traces de C. Tangana, la seva primera parella coneguda. També hi ha qui diu que podria ser Jeremy Allen White, amb qui va tenir una curta relació. En realitat, importa poc cap a qui va dirigida la cançó. En canvi, el que sí que importa és la gràcia amb què Rosalía, inspirant-se en el món de la ranxera i transmutant-se en Paquita la del Barrio, no n'hi deixa passar ni una al receptor de la cançó. "Medalla de oro olímpica al más cabrón [...] mientes más que hablas [...] Te harán un monumento a la deshonestidad [...] La lealtat y la fidelidad es un idioma que no entenderás", li diu.

'Pussy Palace' ('West End girl')

Lily Allen

El retorn de la britànica a primera línia musical després de set anys d'absència ha sigut tot un huracà. A West End girl, Allen, un dels referents musicals de principis dels 2000, s'obre en canal per explicar amb tot luxe de detalls el daltabaix que va ser descobrir les múltiples infidelitats del seu marit, David Harbour, amb qui ha estat casada cinc anys. En el disc, escrit en menys de dues setmanes, hi descobrim des dels inicis prometedors de la relació, amb bones dosis de bombardeig amorós, fins a les pressions per obrir el matrimoni i la consciència final que hi ha homes que simplement mai seran adults i responsables emocionalment.

De totes les cançons, la més rabiosa és Pussy Palace (que en català es podria traduir lliurement com a Palau de Conys o conillera), en la qual l'alter ego de la cantant descobreix que la seva parella ha utilitzat el seu pis de solter per fer realitat tota mena de fantasies sexuals i infidelitats. Totalment sobrepassada per l'escenari que té al davant, li pregunta directament a l'home si és addicte al sexe. "Llençols arrencats del llit, escampats per terra / Cabells llargs i negres, probablement de la nit anterior / Una bossa de la drogueria amb les nanses lligades / a dins hi ha joguines sexuals, taps anals, lubricant i centenars de condons / Estàs refotudament malalt / Com he acabat atrapada en la teva doble vida?", es lamenta Allen. Tot i ser considerada una nepobaby (és filla d'un actor i una productora de cinema), la britànica sempre ha dominat el llenguatge del carrer i a West End girl és fàcil identificar la noia que el 2008, amb 23 anys, triomfava amb Fuck you, cançó amb la qual ridiculitzava George W. Bush sense mencionar-lo.

'Hold up' ('Lemonade')

Beyoncé

Un dels predecessors conceptuals del West End girl de Lily Allen és el disc Lemonade, de Beyoncé, en el qual la diva de Houston li cantava les quaranta al seu marit Jay Z. En aquest cas, la resolució dels problemes matrimonials va ser més positiva que en el d'Allen, ja que la nord-americana i el seu marit continuen junts. L'enrabiada de la cantant, però, ha quedat immortalitzada en un disc que és un dels grans treballs de la seva llarga carrera i que és un crit a l'alliberament de les dones negres del paper que se'ls dona dins la comunitat afroamericana.

A Hold up, Queen Bey confronta una parella per les seves infidelitats. Tan bon punt es va publicar la cançó van començar els rumors sobre els enganys del marit de la cantant. En el videoclip Beyoncé apareix vestida de groc, una picada d'ullet a la deessa de la mitologia ioruba Oxún, representació de la feminitat a la mitologia ioruba. Somrient i poderosa, empunya un bat de beisbol amb el qual destrossa els cotxes que va trobant pel camí mentre llança dards contra l'home que l'ha traït. "Imaginem per un moment que mai haguessis arribat a res / que no tinguessis el teu patrimoni i no et consideressin un rei / Que mai haguessis sortit de la gàbia / que continuessis buscant-te la vida als carrers / que no tinguessis la millor dona del món als teus llençols / Estarien disposades a anar amb tu? No / S'amagaven de tu, et mentien", canta Beyoncé.

'You oughta know' ('Jagged little pill')

Alanis Morissette

La canadenca té l'honor d'haver estat considerada durant molts anys l'abanderada de la "ràbia femenina", una etiqueta que li van posar amb la publicació del seu primer disc com a cantant adulta, Jagged little pill, publicat quan tenia 21 anys. Les seves lletres eren directes i descarnades. A You oughta know, himne generacional, donava una lliçó a una exparella més gran que ella que havia refet la vida ràpidament –l'actor Dave Coulier, de Pares forçosos, i quinze anys més gran que ella, ha admès que la cançó segurament era sobre ell–. "I soc aquí, per recordar-te / la destrossa que vas deixar quan vas marxar / No és just que em neguis la creu que carrego per culpa teva / Ho hauries de saber", li retreu la cantant, que no tenia cap problema amb cantar a ple pulmó versos sexualment carregats com ara "Una versió més gran de mi / És pervertida com jo? / Te la menjaria en un teatre?"

'Vampire' ('Guts')

Olivia Rodrigo

Una de les estrelles del pop actual que ha reconegut la influència de Lily Allen i Alanis Morissette és Olivia Rodrigo, també experta en cantar amb la ràbia com a motor. A Vampire, del seu segon disc, Guts, passa comptes amb una antiga parella que es va aprofitar d'ella i el converteix en un xucla-sang que la deixa sense ganes de viure i que només està interessat en la fama d'ella. "Totes les noies amb les quals vaig parlar sobre tu em deien que no eres de fiar / Tu els deies boges, Déu meu, com odio haver-los dit boges també / ets tan convincent, com menteixes sense immutar-te?", diu en una part de la cançó. Quan Rodrigo va presentar el tema a Instagram va deixar clar quins eren els sentiments que l'havien impulsat a escriure-la: "penediment, ràbia i dolor".

'Ressaca a sa platja' ('Nostàlgia Airlines')

Maria Jaume

Les decepcions no sempre s'expressen de manera arrauxada, també es poden explicar amb cançons que gairebé acaronen. A Ressaca a sa platja de Maria Jaume cal fixar-se en la lletra per trobar-hi pistes d'un cert enuig amb un amant d'estiu. I és que, tot i que en els amors estacionals el final sembla estar escrit per avançat, sempre és un cop dur quan s'acaben i l'altre passa a ser un estrany. "A poc a poc, tot se va fer molt més gros / I te va explotar a sa cara / a sa cara que ara mir", recorda l'enamorada.

'Silver springs'

Fleetwood Mac

La cançó que va fer que Stevie Nicks abandonés Fleetwood Mac està construïda sobre la ràbia i el ressentiment derivats de la ruptura amorosa amb Lindsey Buckingham, guitarrista de la banda amb qui va viure una relació sempre tempestuosa. En una entrevista a Arizona Republic el 1997, la cantant explicava el motiu pel qual havia escrit el tema i quin missatge li volia enviar a la seva exparella a través de la cançó: "Estic tan enfadada amb tu. M'escoltaràs a la ràdio la resta de la teva vida, i això et molestarà. Espero que et molesti". I això és quasi literalment el que diu la cançó, quan gairebé com si fos una lletania o un encanteri, Nicks canta amb tota la ràbia: "El temps t'ha embruixat, però no m'oblidaràs / Sé que et podria haver estimat, però no m'ho vas permetre [...] Et perseguiré fins que el so de la meva veu et turmenti". Una experiència tan fascinant com incòmoda és veure Stevie Nicks cantant en directe la cançó i acompanyada de Buckingham, al qual mira insistentment durant les parts més dures de la cançó.

Silver springs havia de formar part de Rumours (1977), obra magna dels trencaments sentimentals, però finalment va ser descartada i relegada a la cara B de Go your own way. Molts anys després, el 1990, Nicks va abandonar la banda després que Mick Fleetwood, líder del grup, no li deixés incloure Silver springs en un recopilatori de les seves millors cançons, Timespace: The best of Stevie Nicks.

'Ice cream man' ('My 21st century blues')

Raye

De tota aquesta llista, la cançó de Raye, la promesa britànica del soul i el R&B i hereva d'Amy Winehouse, és una de les que tenen un rerefons més dramàtic i dur. La balada descriu una agressió sexual en el context de la indústria musical i es conjura per renéixer d'una situació que quasi li costa la vida. Després de detallar les tàctiques depredadores d'un productor musical, Raye planta cara: "Soc una dona refotudament forta / I estaria boja si deixés que un home arruïnés / com camino, com parlo i què faig". Una cançó corprenedora que toca temes com el consentiment i com es gestiona un trauma. En una entrevista a Rolling Stone, va explicar el procés sanador que li havia comportat escriure aquest tema: "Encara queden moltes coses per sanar. Per a mi, el poder realment és això, poder cridar a través del micròfon: «Saps qui ets i saps què has fet»". Raye actuarà al Palau Sant Jordi el 13 de febrer del 2026.

'Relay' ('Fetch the bolt cutters')

Fiona Apple

La cantant nord-americana és una de les campiones de la ràbia femenina. A Fetch the bolt cutters (millor disc del 2020 segons l'ARA) incloïa Relay, un tema on aboca tot el fàstic que li produeix una societat basada en aparences i que juga a ser perfecta. Segons explicava al New York Magazine, la guspira que fa encendre la seva ràbia és la violació que va patir quan tenia 12 anys, una experiència que assegura que la va fer pensar molt en conceptes com la culpa, la innocència i el perdó. El tema arrenca amb una reflexió sobre el mal ("El mal és un esport de relleus en el qual el que s'ha cremat es gira per passar la torxa") i continua llistant totes aquelles coses que la fan empipar ("M'ofèn que presentis la teva vida com un puto pamflet de propaganda").

'Shakira - BZRP Music Sessions #53'

Shakira

Quan Shakira es va separar de Gerard Piqué va experimentar una catarsi musical. La venjança per la infidelitat del blaugrana va arribar en forma d'una cançó en la qual apuntava tant cap a ell com cap a la seva nova parella, Clara Chía. Frases com "Cambiaste un Rolex por un Casio" o "Tiene nombre de persona buena. CLARA-mente, no es como suena. Es igualita que tu" ja formen part de la cultura popular.